Hisenda, aquest gegant fiscal que vigila les nostres butxaques, té el poder d'embargar els nostres béns quan no complim les nostres obligacions tributàries.
Aquest poder, però, no és absolut. Hi ha límits i excepcions que protegeixen part del nostre patrimoni. Quins són aquests límits? Quins béns estan fora de perill?
El sistema d'embargaments d'Hisenda s'activa quan un contribuent acumula deutes i no compleix les obligacions fiscals en els terminis establerts. L'Agència Tributària llavors pot imposar retencions sobre els ingressos del deutor per liquidar el deute de manera progressiva. Aquesta mesura afecta tant treballadors en actiu com pensionistes.
El procediment d'embargament es fa en funció del nivell d'ingrés del deutor. La llei estableix trams específics per als embargaments, de manera que les persones amb ingressos més alts enfronten un percentatge més alt de retenció. Tot i això, la llei també garanteix que una part mínima dels ingressos quedi a disposició del deutor per cobrir les seves necessitats bàsiques.
Quines persones es deslliuren de ser embargades per part d'Hisenda?
Una de les proteccions principals establertes per la llei és l'exempció d'embargaments per a persones amb ingressos inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI). Aquesta mesura té per objectiu assegurar que els ciutadans amb ingressos més baixos puguin mantenir un nivell de vida bàsic, fins i tot en situacions d'endeutament.
L'SMI actua com un llindar mínim que defineix la quantitat de diners que una persona pot rebre sense que Hisenda pugui aplicar embargaments. El 2024, l'SMI s'estableix en 1.134 euros mensuals.
Això implica que qualsevol individu l'ingrés del qual no superi aquesta quantitat no estarà subjecte a embargaments, independentment de la suma total del deute. Aquesta protecció és especialment important per evitar que les persones amb menys recursos quedin en una situació de vulnerabilitat econòmica extrema.
|
Què passa amb els ingressos superiors a l'SMI?
Per a aquells els ingressos dels quals superen l'SMI, el sistema d'embargaments d'Hisenda segueix un enfocament escalonat. És a dir, només una part dels ingressos que excedeixen l'SMI és susceptible d'embargament.
La retenció augmenta en proporció al nivell d'ingrés, de manera que els que guanyen més enfronten més percentatges de retenció. Tot i això, el sistema està dissenyat per assegurar que sempre quedi una part suficient dels ingressos per cobrir les necessitats bàsiques del deutor.
Aquest enfocament esglaonat busca evitar que els embargaments siguin desproporcionats o injustos. A mesura que augmenten els ingressos, el percentatge embargat també augmenta, però sempre es respecta un mínim vital que garanteix que el deutor pugui mantenir un nivell adequat de vida.