En vista de la mà de savis que hi ha, he decidit fer quatre apunts sobre l’afer coronavirus.
La situació és excepcional, perquè no estem preparats per una epidèmia que posa en escac les capacitats dels sistemes sanitaris europeus. El virus pot no ser molt més greu que qualsevol altre virus, però en conjunt, la situació tensa un sistema que està dissenyat per a una manca de salut més o menys estable i crònica. Planerament: tenim uns hospitals per a malalts crònics i lleus, amb pocs malalts crítics de forma urgent, i l’epidèmia ens pot portar a que aquestes institucions s’hagin d’adaptar ràpidament a molta més població crítica en molt poc temps, el que pot saturar el sistema i, a més a més, implicarà problemes ètics importants.
Per això s’ha de mirar de frenar el contagi, no per evitar-lo (impossible) sinó per a espaiar-lo en el temps. Tot això implica reajustaments de l’activitat programada i més pressió sobre el personal sanitari (això ja està passant avui).
«Als xinesos se’ls va escapar de les mans! Els italians són uns inconscients!» Cal una mica de respecte per les autoritats que han de prendre aquestes decisions tan difícils pel bé de la comunitat. Que potser es fa tard? No siguem tanhaters, sabeu com de difícil és haver de decidir fer quedar-se a casa a setze milions de persones?
L’autoritat competent és Salut Pública. Sento veus que diuen: «per què no parlen viròlegs i microbiòlegs?» Perquè no estem parlant de virus, sinó d’epidèmia. A nivell de salut poblacional, mana Salut Pública. Ara no és hora d’egos ni de mamarratxades d’aviam qui és el més guapo. Veus per treure pit n’han sortit de sota les pedres i la majoria per aprofitar la tirada i per tenir més visibilitat (i sí, entre els científics i els metges també n’hi ha que tenen poca ètica). Però en aquest moment el que cal és una estratègia única, ferma i sòlida.
«És que els nostres polítics son uns incompetents!» Pel que em consta a mi, el Govern segueix les indicacions de Salut Pública. «És que ja haurien d’estar tancant coses!» No es poden prendre mesures tan dràstiques que tindran un impacte tan gran en la població sense comptar amb una base científica. I la realitat és que dia d’avui, aquí a casa nostra no tenim prou casos confirmats per prendre mesures com tancar escoles.
«Ens hem d’avançar a demà!» Demà tot pot canviar, estem vivint dia a dia el seguiment dels esdeveniments. Potser demà ja es tancarà tot. De moment el que cal és protegir el personal sanitari i la població més vulnerable per sobre de tot. A escala personal tothom té una responsabilitat: si estàs malalt, queda’t a casa i segueix les indicacions que es publiciten arreu: truca al 061, etc. No vagis a treballar. No vagis a veure malalts. No vagis a veure persones de risc.
Si no ho estàs, renta’t les mans, no vagis a petonejar-te i abraçar-te pels llocs amb el primer que trobes, no vagis a esdeveniments multitudinaris. No esperis a què et diguin que han cancel·lat la fira de no sé què. No hi vagis, a la fira. No viatgis si no és imprescindible. «Oh, és que la meva mare s’ha ferit i viu sola a Madrid»: doncs és clar, vés-hi ara mateix. «Oh, és que tenia entrades per anar a veure una exposició genial al Prado i ara m’ho perdré»: no hi pots anar, inconscient.
No donis la mà, no et toquis la cara (ulls, nas, boca), renta’t les mans, ventila les cases, torna’t a rentar les mans.
Tot i que avui no podem tancar-ho tot com si vingués l’apocalipsi, cal que la població estigui preparada perquè si arribat el moment es prenen mesures dràstiques es pugui reaccionar amb celeritat i no ens agafi amb els pixats al ventre. Planerament: no esperis a què tanquin els transports públics. Si no és imprescindible, no els agafis, els transports públics.
I encara més: d’aquí a un mes, Sant Jordi. Ho anul·lem? No, de moment no anul·lem res, però pels qui organitzen coses (congressos, concerts, fires, obres de teatre, etc): penseu que una setmana abans us ho poden suspendre, per tant a dia d’avui, quinze dies/un mes abans, busqueu alternatives viables per compensar el xoc de que us ho facin cancel·lar. En l’àmbit mèdic s’està fent des de ja fa dies, i com que ens hem hagut d’adaptar molt ràpid, les solucions han estat en la seva majoria coixes. Si voleu restar impacte negatiu, prepareu-vos per a una situació de confinament i per fer un Sant Jordi alternatiu via internet o altres mesures pal·liatives.
Ompliu el rebost en les próximes setmanes, amb calma però sense histèria, perquè si arribat el moment ho tanquen tot, llavors els súpers no quedin com si els haguessin vandalitzat. Que arriba el bon temps i l’epidèmia remet? Fabulós. Que no? Que no us agafi sense preparació. «És que els preocupa l’impacte econòmic!» Evidentment. Seríem ximples, sinó. Que al banc li vagin les coses malament us pot importar poc, però si el llibreter d’al costat de casa que aguanta tot l’estiu amb les vendes de Sant Jordi no el deixen fer calaix aquell dia, el que no menjarà serà ell.
No siguem cínics. Es podria fer millor? Segur. Sempre es pot fer millor. No podem evitar que la infecció es propagui, però si frenar-la espaiant-ho en el temps. Tothom implicat fa el que pot: les autoritats sanitàries, els hospitals, els CAPs i CUAPS i els investigadors. Mai s'havia vist una cooperació igual.
I ja acabo: tenir por és normal, però el pànic paralitza i ho entorpeix tot. La histèria complica les coses. S'ha d'estar serè, i s’ha d’estar preparats, i s'ha de ser responsable.
Ada Klein Fortuny és metgessa i fa recerca en el camp de les malalties infeccioses.