Aquest dimarts fa 56 anys d’una de les pitjors catàstrofes naturals que es recorden a Catalunya. El 25 de setembre de l’any 1962 serà recordat sempre pels aiguats excepcionals i les riuades que van escombrar tot el Vallès i que van causar la mort de prop de 700 persones i 300 desapareguts, destrossant famílies senceres que van perdre tot el que tenien, inclosos els éssers estimats.
Malgrat haver passat més de mig segle, en la memòria dels qui van viure aquell desastre queda el record ben fresc d’uns aiguats que van marcar un abans i un després a tot Catalunya i que van fer sorgir la solidaritat de tota la ciutadania i també de la resta de l’Estat davant d’una catàstrofe sense precedents.
Aiguats excepcionals de més de 200 litres en poca estona
Després d’un llarg període de sequera, aquell 25 de setembre a la nit va començar a ploure amb moltes ganes a molts punts de Catalunya, especialment al Vallès, Maresme i Baix Llobregat. Les tempestes van començar a créixer amb molta força alimentades per l’aire fred en alçada que va xocar amb la calor que havia fet, i es van acabar convertit en aiguats torrencials.
Uns aiguats que, en algunes ocasions, com ara a Sabadell, registraven intensitats puntuals de precipitació de prop de 360 litres per hora. Una autèntica barbaritat que explica el resultat final de tot plegat. Es van registrar, per exemple, 95 litres en tan sols 45 minuts a Terrassa, on en total van caure uns 225 litres en tan sols 3 hores.
Però el punt on més va ploure va ser a Santa Maria de Martorelles, amb més de 250 litres per metre quadrat. També destaquen els 182 litres caiguts a la muntanya de La Mola. Unes xifres que també es van repetir a Sabadell, Rubí i molts altres municipis de la zona, cosa que va provocar el desbordament de tots els rius i rieres.
El resultat dels aiguats: riuades de mort i destrucció
A principis dels anys 60, les potents indústries del Vallès comptaven amb fàbriques a peu de riu i rieres, així com nombrosos barris de gent recent arribada a Catalunya provinent del sud d’Espanya per treballar a casa nostra, aprofitant l’auge econòmic i industrial que es vivia.
Com que la gent vivia molt a prop del riu, la catàstrofe es veia a venir. Només faltava que hi hagués un episodi de fortes pluges, i això va arribar el 25 de setembre del 1962. Els aiguats torrencials van desbordar els rius Besòs i Llobregat i tots els seus afluents, inclosos el riu Ripoll o la riera de les Arenes, entre molts altres al Vallès.
A l’actual rambla Egara de Terrassa, al vell mig de la població, hi passava la riera del Palau, que finalitzava a la riera de les Arenes. El col·lector que regulava la riera es va col·lapsar per tot el material que arrossegava l’aigua, i això va provocar el seu desbordament.
A més, el pont de la Renfe va fer de dic i va acabar rebentant, provocant una onada ferotge d’aigua de més de dos metres d’aigua que va arrossegar persones, cotxes, cases, arbres i molt més. Una catàstrofe sense precedents a la ciutat. Només en aquest punt cel centre de Terrassa es van comptabilitzar 72 persones mortes i 17 més desaparegudes, mentre que en altres barris propers a la riera de les Arenes van ser més de 100 els morts.
A Rubí es va viure una de les pitjors catàstrofes de la nit. En aquest punt s’unien diversos rius i rieres que van topar de ple amb la coneguda Fàbrica Archs, situada a prop del riu i que va convertir-se en un dic de contenció de l’aigua fins que l’edifici va cedir. Això va provocar onades de més de 3 metres que van escombrar barris sencers, deixant un rastre de destrucció i més de 200 persones mortes a la ciutat.
A Sabadell, el desbordament sobtat del riu Ripoll també va provocar l’ensorrament de cases i fàbriques a prop del la llera del riu i nombrosos morts. Poblacions com Ripollet, Sant Quirze, Mollet i Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Sant Adrià del Besòs també van patir la destrucció de l’aigua amb nombrosos morts.
La mala planificació urbanística, culpable de tantes víctimes i pèrdues
Més enllà que va ser un aiguat excepcional, la mala planificació urbanística per acollir la forta immigració arribada a Catalunya a mitjans de segle va ser la gran culpable de tantes pèrdues humanes i materials. Es va deixar construir al costat i al damunt de rius i rieres sense cap mena de perímetre de seguretat. Moltes fàbriques i barris sencers d’habitatges es trobaven a la mateixa llera dels rius i van acabar destruïts per l’aigua.
En un període en el que l’àrea metropolitana de Barcelona era un pol principal industrial de l’Estat, a més de les prop de 700 víctimes mortals, els aiguats vas destruir gran part de les fabriques, només a Sabadell el 80% d’elles, i van provocar pèrdues valorades en 2.700 milions de les antigues pessetes.
Un desastre que va afectar a nivell estatal, ja que més del 40% de la producció industrial d’España es va veure afectada per la catàstrofe. Per aquesta raó, el dictador Francisco Franco va visitar la zona afectada, en una de les seves últimes visites al Vallès.
Record del desastre per aprendre la lliçó
Un cop va passar el desastre, va quedar clar que s’havia de fer una correcte planificació urbanística. D’aquesta manera, es van redreçar els cabals dels rius ampliant les seves lleres, construir defenses de formigó per evitar desastres i construir dins d’un perímetre de seguretat lluny del pas de l’aigua.
Més enllà de les víctimes mortals i del desastre, el record d’aquella tragèdia, que l’any 2012 va comptar amb nombrosos homenatges pel 50è aniversari, ha servit per no repetir els errors del passat i planificar correctament a nivell urbanístic sabent com poden arribar a ser de ferotges els rius i rieres mediterranis.