En les últimes setmanes s'ha estat comprovant que la segona onada està afectant de diferents maneres totes les comunitats autònomes. Algunes com Astúries viuen ara el seu pitjor moment i la seva situació és pitjor que la de primera onada. Unes altres com Madrid semblen haver superat ja aquesta segona onada, després que s'iniciarà abans que en altres territoris. Però hi ha una comunitat que fa mesos que està entre les que tenen pitjors dades i que no aconsegueix baixar la seva corba totalment: Aragó.
La comunitat aragonesa, tot i que comença a veure que sí que cauen els seus contagis diaris —ahir diumenge se situaven en 348, una dada relativament baixa respecte als últims dies— és ara mateix la que té major incidència per cada 100.000 habitants amb 871,3 casos, segons les dades del ministeri. Fa més d'una setmana que va superar a Navarra i lidera aquest aspecte. Però, què provoca que Aragó no hagi estat capaç de millorar la seva situació epidemiològica aquests mesos?
Hi hauria factors clau per a explicar que la segona onada segueixi tan alta. Haver viscut el seu inici molt abans (amb els brots de temporers al juliol), no haver-la pogut controlar en el seu inici i l'alta sociabilitat són els que apunten diversos experts en 'Heraldo de Aragón'.
Jesús Gómez-Gardeñes, professor de Física de la Universitat de Saragossa, explicava que «la transmissió comunitària s'arrossega a conseqüència de l'onada de juliol». A més afegia que, tot i «intensa tasca de rastreig», no s'identificaven suficients contactes per a evitar nous contagis.
Uns altres com José Ramón Paño, investigador principal del Grup de Recerca Clínica en Malalties Infeccioses de l'Hospital Clínic de Saragossa, creuen que no va haver-hi una resposta «exemplar» com durant el confinament de primavera. «No hem sabut identificar algunes situacions de risc com les reunions familiars, ni evitar altres òbvies com l'oci nocturn».
Una segona ona més llarga que té el seu efecte als hospitals
Aragó també se situa aquests dies entre les comunitats que tenen una major pressió hospitalària. En l'últim informe de Sanitat, les dades indicaven que el 48,74% dels seus llits d'UCI les ocupen pacients Covid, només superada per La Rioja amb un 56,67%. A més també és la segona comunitat amb una positivitat més alta, el 18,56%, sent Castella i Lleó, amb un 19,61%, la primera de la llista. Actualment hi ha 917 hospitalitzats, 112 d'ells en les UCIs.
Els mateixos experts coincideixen que la situació actual als hospitals es deu al fet que possiblement la comunitat ha viscut la segona ona més llarga de tota Espanya. Això ha provocat que «el sistema sanitari rebi l'augment d'aquestes últimes setmanes en una situació molt precària», explicava Paño. Mentre que al juliol la situació era de relativa calma, ara, segons apunta Gómez-Gardeñes, «La segona ona ens va deixar després de si una ocupació sostinguda d'uns 70 llits UCI amb positius». No dubten a parlar que possiblement en aquest territori s'ha viscut ja una tercera ona de contagis.
Quina pot ser la solució per a frenar la corba
Els possibles remeis que apunten són els ja coneguts. Paño defensa un «autoconfinament responsable i intel·ligent», ja que no sembla que vagi a venir impostos des del govern. Recorda la necessitat d'«evitar els espais tancats, usar correctament la màscara i fer una bona higiene de mans» i que potser toca sacrificar l'oci per a evitar que la cosa vagi a més.
Jesús Gómez-Gardeñes també defensa la necessitat de baixar la corba «abans que arribi el fred» i les dates nadalenques. Intentant evitar un confinament total, que defensa que serviria per a «aconseguir accelerar la baixada», i que demana reforçar el rastreig i «augmentar la capacitat de test». Convida també a mantenir bombolles familiars, evitar reunions de no convivents en interiors i fomentar el teletreball.