En el cas que algun cop hagis completat una enquesta, segurament t’has quedat sorprès en notar que diverses preguntes únicament poden respondre’s de dues maneres. Tot i que l’habilitat d’entendre els comportaments de les persones pot qüestionar-se a través d’aquestes preguntes simples i que no admeten gaire matisos, en general aquesta mena d’enquesta compta amb una funció estadística.
Malgrat que pugui semblar estrany, quan la gent es veu abocada a triar entre una resposta o una altra es poden traçar perfils més fàcilment, examinar les variables d’influència en la decisió i esbrinar els motius generals d’aquesta elecció.
En els últims temps, hem pogut veure un fenomen que podríem concebre com una mena d’investigació a nivell social: la possibilitat d’afegir un filtre amb un arc de Sant Martí a la imatge de perfil que fem servir a la xarxa social Facebook.
Es tracta d’una iniciativa vinculada amb la sentència favorable al matrimoni entre persones del mateix sexe que va emetre el Tribunal Suprem dels EUA —volem remarcar també que a Mèxic va passar el mateix un dia abans sense tanta expectació— i que s’ha volgut remarcar a través del fet de poder modificar la imatge de perfil de manera automàtica, una opció que la majoria d’usuaris de Facebook s’han vist obligats a validar o desestimar.
Que et sona d’alguna cosa aquest cas? S’assembla molt als contextos en què trobem les preguntes dels qüestionaris o de les enquestes per Internet.
De fet, la pregunta més encertada seria: per quin motiu s’hauria d’abstenir d’investigar-los? La xarxa social Facebook constitueix una font d’informació inesgotable pel que fa a les investigacions que es basen en la mineria de dades, perquè està formada per milions d’individus que, minut rere minut, van compartint imatges, textos i estats que es poden analitzar sense gaire complicacions a través d’un sistema informàtic. Té un potencial realment sorprenent i que és quasi inabastable com, per exemple, quan es tracta d’establir models de personalitat.
Ara bé, les possibilitats d’aplicar aquest filtre a la fotografia del perfil gaudeixen d’un interès concret, perquè fer-ho ben poc sovint derivarà de l’avorriment, d’una decisió impulsiva o de la voluntat de semblar tenir una mentalitat oberta. Al segle XXI, el suport a la igualtat dels individus —siguin quines siguin les preferències sexuals que tinguin— té elements revolucionaris, podríem dir que fins i tot controvertits, i pot originar efectes negatius per a la gent que vol mostrar que defensa aquestes idees.
Promoure la igualtat a vegades pot sortir car: conflictes familiars, baralles, crítiques... Per aquesta raó, el fet d’optar o no per utilitzar el filtre amb l’arc de Sant Martí segurament es desprendrà d’una reflexió més profunda que no la que ens condueix a posar-nos un llaç per recordar les víctimes d’atemptats terroristes o algun distintiu que marqui l’estil de música que ens agrada.
A banda, la bandera LGTB compta amb reconeixement a nivell internacional, cosa que fa que totes les persones que la facin servir com a filtre i que totes les persones que la vegin a la xarxa social puguin atorgar-li un sentit molt similar.
Finalment, les dades que s’extreuen del simple fet de fer clic per canviar la imatge del perfil de la xarxa social, entre altres coses, poden ajudar-nos a posar a punt models estadístics que facin que observem:
I un ventall de possibilitats immens que continua i que pot ampliar-se a les diverses opcions d’interacció i de resposta que proporciona Facebook.
La possibilitat existeix i no resultaria gens estranya si tenim en ment que qualsevol cosa que fem perd el seu component privat a partir de l’instant en què entra a Facebook, i que moltes empreses estan disposades a pagar per tal d’obtenir informació rellevant, a més del fet que això també afecta a les investigacions sociològiques i de psicologia social que es fan per encàrrec. Cal destacar, de fet, que hi ha un precedent ben similar d'això.
Més notícies: