Per avui jo tenia pensat un article parlant de la Teresa, l'àvia que va rebre la primera vacuna anticovid a la demarcació de Tarragona el passat 27 de desembre. Una munió de fotògrafs l'apuntàvem indiscretament amb la càmera aquell dia i malgrat que la Teresa no hi veia, no li feia falta per saber-se protagonista. Es mostrava com una àvia tendra, d'aquelles que abraçaries ben fort i els donaries les gràcies per existir, i a la vegada molt forta. Gairebé es podia dir que les dues cuidadores que li acariciaven suaument les mans tota l'estona, estaven més nervioses que ella per aquest moment històric. Es notava que ho havien passat malament, però per fi aquell dia veien una mica de llum al final d'aquest llarg túnel que encara és ben fosc, no ho oblidem això.
La Teresa es va vacunar i va fer unes forçades declaracions dient que tot havia anat molt bé. I fins aquí el 'showtime'. Tots teníem la foto, les paraules i cap a casa. Com està ara la Teresa? No ho sabem, esperem que bé. Igual que el 0,1% que en 9 dies ha estat vacunat a Catalunya. A aquest ritme, preveig que a mi em tocarà vacunar-me cap allà el 2024. Tot anirà bé.
Com us deia, jo tenia previst fer un article amable parlant de la primera vacuna i la Teresa, però com que cada dia sembla un capítol nou de 'Tria la teva aventura' és molt difícil centrar-se en alguna cosa... Tanmateix, la directora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, aquest diumenge em deixava gelada mentre llegia unes declaracions que havia fet a la tele3, la 'nostra'. I és que Cabezas, davant del més absolut dels desastres i desgavells exhibit en el pla de vacunació, no va tenir millor idea que dir que havien «pecat d'optimistes». 'Pa mear y no echar gota' que dirien els castellans.
Es veu que, segons Cabezas, tenien pensat passar un Nadal tranquil i descansant i no començar a vacunar fins al 4 de gener. Que al final els va anar fatal això que la vacuna es comencés a rebre el dia 27 i no van caure en què un cop la tens, a la pandèmia li és igual si és dia 31, 1 o 55, o si és diumenge o dimecres. Perquè clar, que estiguéssin venent l'esperança de la vacuna a bombo i plateret quan encara ni sabíem quina ens tocaria, no volia dir que anessin a la vegada pensant com ens l'administrarien... Què en som de rucs!
La bona notícia és que sembla que al Departament de Salut hi ha els últims optimistes de la Terra. Jo em considero una persona realista, que a ulls de la resta de la humanitat seria el que es denomina pessimista. D'acord, no soc un bon punt de partida, però fem un repàs: com a exemple més recent tenim els nostres amics de la 'rave' de Llinars, gent lliure i desacomplexada, que es creu moralment superior a la resta i amb totes les respostes sota la màniga. Com pot ser que no veiem que és tot una gran mentida per controlar-nos? Sort en tenim d'ells, que lluiten per mantenir la nostra llibertat. Gràcies. Així i tot, no els puc denominar 'gent optimista', perquè està clar que no creuen que la cosa anirà bé —a banda de no contribuir-hi gens, evidentment—.
Després tenim els del 'Tot anirà bé', una espècie que crec que a mitja segona onada es va extingir (per sort), així que fora. També podem trobar els que qualificaré de 'cunyats', és a dir, totes aquelles persones que creuen que les normes no van amb ells i que si el confinament és comarcal i vaig a la comarca que està a 5 quilòmetres al costat no passa res, que els qui es contagien fan coses molt pitjors i a ells no els tocarà. De nou, no son optimistes, son inconscients —o ignorants, encara no m'he decidit—.
Metges, dj's de barri, infermers, qualsevol ciutadà 'random' que segueixi les mesures..., tota aquesta gent es troba en la balança de l'escepticisme. No els culparé gens, de fet allí estic amb ells. L'espectacle esperpèntic que estem veient dia rere dia no deixa gaire marge per l'alegria, i l'esperança que va aportar la vacuna va durar escassament vint-i-quatre hores.
En fi, intentaré encomanar-me de l'esperit d'aquests últims optimistes tot pensant que tard o d'hora se n'adonaran que ens importa un rave (no com la de Llinars) les seves batalletes polítiques o qui doni les ordres, mentre hi hagi algú amb dos dits de front que les doni. Algú que tingui una mínima intel·ligència com per ordenar que es vacuni la gent en diumenge i en dia de Reis, si cal. No perdré l'esperança, això sí que diuen que és l'últim que es perd...
Més notícies: