Aquest 2019, l'Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili (URV) celebra el seu 25è aniversari. Va néixer de manera oficial l'any 1994, sent el primer del seu gènere vinculat a una universitat catalana. Els seus impulsors van ser els professors Josep Maria Pujol (1947 – 2012) i Carme Oriol, que el curs 1979 – 1980 havien començat a impartir els estudis d'etnopoètica i folklore a la Llicenciatura de Filologia Catalana de Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona a Tarragona.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Parlem dels orígens i de la tasca que fa aquesta unitat de la URV amb l'Emili Samper, doctor en Filologia Catalana i professor de la URV, que va ser des de 2005 i fins al passat mes de juliol el tècnic encarregat de l'Arxiu de Folklore. Segons ens explica, cal buscar el seu inici en les assignatures d'etnopoètica i folklore, «on els alumnes havien de fer un treball de camp, recollint rondalles, llegendes, cançons, etc. i en la necessitat de guardar aquest material generat». Així mateix, «també hi havia la voluntat de recollir en un mateix espai els treballs i investigacions del Josep Maria Pujol i la Carme Oriol», ens diu. Actualment, l'Arxiu compta amb un fons d'uns 10.000 documents de diversos gèneres etnopoètics.
Tot i això, no és només un espai que recopila informació. Samper assenyala que «a més de ser una unitat de dipòsit, l'Arxiu de Folklore impulsa la recerca, a través de diferents projectes investigadors, així com la divulgació, a través de les xarxes socials, de diverses publicacions i de congressos, tant en el vessant científic com en el vessant popular».
Rondalles, contes, cançons, acudits i altres gèneres d'art verbal
Però de què parlem quan parlem de folklore? Emili Samper ens comenta que «des de la URV entenem per folklore el tipus de comunicació verbal entre persones que té com a característica que es dóna de manera artística, utilitzant el llenguatge de manera diferent a com s'usa habitualment». En aquesta definició hi entren les rondalles, els contes, cançons o acudits, entre altres. Tot i que, bàsicament, l'Arxiu de Folklore recull el que Samper anomena «art verbal», també treballen amb altres tipus de gèneres que no tenen representació oral com «els mems o els grafitis, per posar alguns exemples».
En aquest sentit, Emili Samper ens explica que «Josep Maria Pujol comparava el folklore amb la matèria, que no es crea ni destrueix, es transforma». Samper assenyala que «és així, perquè, avui dia, el folklore tal com l'estudiem està íntimament lligat a com funciona la societat. Les persones canviem i també ho fan les societats. I el folklore ho reflecteix». Afegeix que «encara circulen rondalles, però no és tan habitual com abans. Sí que tenen més vigència les llegendes urbanes i hi ha una sèrie de gèneres que han evolucionat i han anat canviant, mentre que altres han desaparegut, sent substituïts per altres».
Un dels nous gèneres que s'estudia a l'Arxiu de Folklore són els mems. Segons comenta Emili Samper «la seva aparició s'explica per l'ús que fem d'internet, tot i que té relació amb altres gèneres anteriors, com poden ser acudits o mostres de fotocòpia». Parlant dels mems, una temàtica habitual que tracten «és la política» perquè «en una situació tensa o difícil, es troba la sortida en forma d'humor o crítica, a través dels mems. L'humor apareix moltes vegades en el folklore», ens diu.
Sobre la desaparició i aparició de gèneres, Samper ens posa un parell d'exemples. D'una banda, «les cançons populars que cantava antigament un pagès quan feia feina del camp s'ha perdut, perquè el pagès ara escolta la ràdio al tractor», però d'altra banda han sorgit altres elements com «els càntics que hi ha en un camp de futbol». Sobre això, ens recorda que «l'estudi s'ha de fer en relació amb el context en què es produeix i en la gent que el fa i el rep, perquè ens serveix per saber en quin moment es troba una societat».
Una exposició commemorativa
Des de l'Arxiu de Folklore han celebrat el 25è aniversari amb una exposició commemorativa. La mostra, que es va poder veure al CRAI del Campus Catalunya a principis d'aquest mes d'octubre. Dividida en tres espais, l'exposició exhibia una col·lecció de materials que s'utilitzaven per recollir i preservar el patrimoni oral en els seus inicis, com fitxes de treball, arxivadors, un transcriptor de so o un escàner de mà, entre altres.
La mostra es completava amb una vitrina amb un recull dels llibres i revistes publicats per l'Arxiu de Folklore i un vídeo en què es feia un repàs a la història i a tots aquells que, d’una manera o altra, han fet possible el funcionament del l’Arxiu en aquest primer quart de segle.