L’associació Jucil (Justicia para la Guardia Civil) assegura que entre un 15 i un 20% de la plantilla d’aquest cos a Catalunya ha marxat cap a d’altres zones de l’estat espanyol per problemes de «convivència» derivats de l’1-O. Segons el secretari provincial de Jucil a Tarragona, Roberto Sánchez, aquesta és la tònica que s’ha donat en els moviments oficials de personal del darrer any i mig. A més, segons Jucil també «ve menys gent» de la resta de l’Estat a Catalunya i els moviments interns han fet que hi hagi zones de Girona «que es queden sense cobrir». L’associació va néixer l’agost passat arran del moviment Jusapol i comparteix la reivindicació d’assolir una equiparació salarial «real» amb els Mossos i Ertzaintza.
Segons el representant de Jucil a Tarragona, Roberto Sánchez, poden haver marxat de Catalunya entre un 15 i un 20% d’agents de la Guàrdia Civil. «La idea de molts és anar-se’n perquè després de l’1-O les circumstàncies familiars i de convivència als pobles és molt difícil i el primer que plantegen és marxar. Hem passat de gent que volia viure aquí tota la vida a demanar el trasllat», ha explicat.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Catalunya, zona «conflictiva»
Per la seva banda, el secretari general de Jucil, Cristian Eric Marco, ha dit que Catalunya és una zona «conflictiva» per la divisió existent «entre famílies i amics» arran del procés independentista. «Molts cops els companys volen marxar cap a d’altres destinacions i cal canviar-ho. Cal que se sentin a gust a la ciutat on treballen perquè així faran la feina amb total professionalitat, serà beneficiós per a la ciutadania i, a més, perquè Catalunya és Espanya», ha sentenciat.
El representant de Jucil a l’estat espanyol ha presentat el full de ruta de l’associació als mitjans aquest dimarts, 23 d'abril, a Tarragona i, posteriorment, s’ha reunit amb diversos efectius de la comandància de la Guàrdia Civil a la ciutat. Aquest dimecres es presentarà a Sant Andreu de la Barca. L’organització té uns 60 associats a la demarcació de Tarragona i uns 7.600 arreu de l’Estat, on ja és la segona associació per darrere de l’AUGC (Asociación Unificada de Guardias Civiles), segons ha destacat Marco.
Denuncien una «falsa equiparació» salarial
Jucil denuncia que l’any passat els principals sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil van signar una «falsa equiparació» salarial amb el govern del PP que exclou dels beneficis salarials a 13.481 guàrdies civils de segona activitat i reserva. A més, l’organització critica que l’acord no resolgui les bretxes existents en relació a les pagues i serveis extraordinaris, les assistències a judicis, els complements i les jubilacions. Segons Jucil, mentre un mosso es jubila amb una paga d’uns 2.200 euros, un guàrdia civil només en rep 1.350.
L’organització també reclama una reestructuració dels llocs de feina, més mitjans materials i personals —com ara armilles antibales per a tots els efectius— i la derogació del codi penal militar. A més, Jucil també exigeix mesures a l’administració per combatre l’elevada taxa de suïcidis entre el col·lectiu —segons l’ens, n’hi ha un cada 26 dies— i que totes les comandàncies disposin d’un armer on es puguin dipositar les pistoles reglamentàries amb seguretat.
Reclamen «igualtat de drets» amb els Mossos
D’altra banda, l’associació reclama «igualtat de drets» entre els guàrdies civils i els agents dels Mossos d’Esquadra. Marco ha titllat de «desproporcionat» l’expedient obert contra un Guàrdia Civil per gravar un vídeo durant el trasllat dels líders polítics empresonats de Catalunya cap a Madrid i s’ha queixat que, per contra, no hi hagi hagut conseqüències per als Mossos que durant el referèndum «van estar ajudant els independentistes» i «volen trencar l’ordre constitucional».