El fet estricte és molt simple: el Ministeri d’Agricultura finalment ha signat el conveni que permet al Departament d’Agricultura executar les obres de modernització del reg a Valls. Una obra important per a Valls i, per tant, també important per a Catalunya.
Arribar fins aquí no ha estat senzill. El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha hagut d’aconseguir que el Ministerio traspassi l’encàrrec a la Generalitat, en una més d’aquelles suplències que hem de fer. Tot, per a desencallar unes obres que s’havien iniciat, això és cert, però que estaven aturades des del 2014. És que això de Valls és molt lluny de Madrid...
Però centrem-nos en la notícia, en la bona notícia. Després de molts anys de treballs, pren volada aquesta segona fase. Una inversió de prop de 5 milions d’euros, unes programació d’obres fins al 2023, i la modernització del reg de prop de 470 hectàrees entre Valls i Vallmoll. Aquestes són les dades, unes dades importants per a Valls i per al país. I prova que va de debò és la partida de prop de 900.000 euros que ja inclou el projecte de pressupostos per aquest 2020.
Assistim, darrerament, a dos debats importants, amb molts punts de contacte. El despoblament de les zones rurals, i la crisi de la pagesia com a sector econòmic. Si bé a Valls no patim directament el primer, sí que hi ha parts del Camp de Tarragona que ho pateixen, i, en tot cas, ni podem ni volem desentendre’ns d’un problema de país com aquest. Cal fer un país per a tothom, i això passa per unes millors condicions de vida i de treball. I especialment del treball dels pagesos.
La crisi de la pagesia, el que ha portat els tractors als carrers i places en senyal de protesta, necessita solucions que facin viable el treball de la terra. I això vol dir preus, però també condicions de treball. Una part –petitíssima, si voleu, però real- passa per aquesta modernització de regs, per incorporar noves tecnologies, per apostar per un sector que potser no és numèricament important –menys dels que faran servir una línia de metro (que també cal)- però que arrela la gent i és una gra d’arena –a sumar a molts més- en una gestió sostenible del medi.
Com deia l’any passat, i és absolutament vigent, és la prova pràctica d’un treball constant per a un país modern, sostenible, equilibrat. Un treball amb un triple cost: econòmic, que recau en gran part en el pressupost de la Generalitat; de feina, en anys d’obres; i d’haver d’obtenir la capacitat per a fer de mans de qui en tenia la capacitat –i també l’obligació- i no feia. Els dos primers costos, indiscutibles; el tercer, ens l’hauríem de plantejar.
Òscar Peris és Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona
