Aquestes presentacions de llibres són les que m'agraden. Molta gent, molt de caliu, un espai emblemàtic i una picamenta bastant competent. És sabut que m'agrada trobar-ho tot cagat i pixat però quan les coses es fan bé s'ha de dir. Hi ha hagut una feliç confluència en una de les institucions més importants de la regió, el Port de Tarragona. Ja comptava amb un equip de qualitat, i l'últim any s'hi ha sumat un polític jove i elegant, com és Josep Maria Cruset, que sap no fer nosa i valorar com cal els projectes que desenvolupa la casa. A banda, continua la seva particular operació per situar-se en l'intrincat establishment tarragoní amb el 150è aniversari del Port que s'inicia.
A Cruset li van portar, al poc d'agafar la cobejada cadira de la presidència del Port, el projecte que dirigia Coia Escoda, la directora de l'Arxiu, i on treballava de feia gairebé tres anys l'historiador i il·lustrador de la Riera de Gaià Joan Carles Blanch. Era un llibre de luxe, un llibre d'història, però fet per a totes les edats i amb una profusió insòlita d'il·lustracions. Tot escrit i dibuixat pel mateix Blanch. El tema: la particular història del Port de Tarragona, la infraestructura fundacional del nostre país petit, des dels ibers als petroliers. El nou President va quedar meravellat per l'ambició i la qualitat del projecte i, com no podia ser d'una altra manera, va tirar endavant. El resultat: l'Atles històric i il·lustrat del port de Tarragona.
Fins ahir, que el llibre veia la llum en un Tinglado n. 1 ple de gent —no se'm dóna gaire bé, però hi vaig comptar unes 250 persones assegudes i una vintena de mòbils—, amb intervencions dels tres protagonistes citats i amb una mica d'espectacle del que tant agrada al poble. El llibre, una joia. Vaig intentar que me'l regalessin, en tant que cronista il·lustre del Camp, però no hi va haver manera. Ara es porta això de la integritat, la gasiveria i l'honestedat mal entesa. Però és tan bonic que me'l vaig haver de comprar (descomptaven 5 euros si el compraves a la presentació). Té tres-centes pàgines, pesa dos quilos i mig i està completament ple del color i l'alegria de ser tarragonins. Ni tan sols les constants invectives sagnants contra els soferts reusencs em van fer enrere.
De fet, i també es va recordar, la història d'èxit del Port de Tarragonaés la història de la derrota del canal Reus-Salou. I la Història l'escriuen els vencedors. Al llibre se li pot recriminar, per fer algun retret, una mica massa d'infantilisme i caure en l'estil dels dibuixos animats Érase una vez —fins i tot va sonar en l'acte el famós minuet de Boccherini, amb un cellista que tenien a l'escenari— però en general és un producte esplèndid, generosament subvencionat per la rica tresoreria del Port.
La presentació, a més, va ser prou entretinguda. Va tenir la virtut de tallar els parlaments —amb una metàfora psè de l'autor que comparava la gestació del llibre amb un part— amb dues intervencions del teiatro popular aquest que agrada els tarragonins, el de Dames i Vells, amb un tarragoní deliciós que gairebé ja no se sent a Tarragona. Dos actors interpretaven dos personatges famosos de la història de la ciutat, Maria Antònia de Castellarnau i Juan d'Apodaca.
Els seus monòlegs s'enllaçaven quan descobrien que el seu afer adúlter va ser clau en l'esdevenir de la construcció del Port modern, al segle XVIII. Quan el marit Castellarnau, director de les obres, va descobrir la infidelitat, l'enginyer Apodaca va haver de fugir amb la cua entre cames i va ser substituït per un altre il·lustre amb carrer, Joan Smith. Aquestes historietes de la Història són el contingut que ens agrada.
Els assistents s'ho van passar molt bé. Van aplaudir amb sentiment quan Joan Carles Blanch va tenir un record per al malaguanyat Xavi Zaragoza —a qui dedica el llibre, a banda de a la família—, van comprar Atles a cor-què-vols i van gaudir d'un piscolabis que no estava mal: xampany justet, pastes salades —sense opcions per a celíacs, però assumible per a vegans—, xips de verdures dels bons, de Frit Ravich de Girona i avellanes de Reus, que en el fons hi havia clima de germanor metropolitana. Tot plegat un acte solvent. Quatre estrelles i dos ànecs de coll verd.
