L'Audiència Nacional ha absolt els 34 acusats en el judici de la sortida a borsa de Bankia, entre els quals hi havia l'expresident de l'entitat i expresident del Fons Monetari Internacional (FMI), Rodrigo Rato. Tots ells estaven acusats de delictes d'estafa als inversors i de falsedat comptable.
En la sentència, de 442 pàgines, el tribunal considera que l'operació va comptar amb l'aprovació de tots els supervisors, com ara el Banc d'Espanya, el FROB, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i EBA, i que el fulletó de la sortida a borsa incloïa una informació financera i no financera «àmplia i adequada». A més, també destaca que en el judici només es van exposar «actituds genèriques» dels acusats i no «actes concrets».
La sentència destaca que la sortida a borsa va tenir l'aprovació de totes les institucions. «Tant la decisió de sortir a borsa com la determinació de fer-ho amb l'estructura de doble banc van ser resolucions completament contemplades pel Banc d'Espanya», diu el tribunal, que ressalta que les va aprovar «després de calibrar els avantatges i els inconvenients que aquestes decisions comportaven».
Per a l'Audiència Nacional, és «evident» que el procés que va acabar amb la sortida a borsa de l'entitat «va ser intensament supervisat amb èxit» pel Banc d'Espanya, la CNMV, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i l'autoritat bancària europea, l'EBA.
El tribunal també considera que la informació financera que s'incloïa en el fulletó de sortida a Borsa era «més que suficient» perquè els inversors majoristes i minoristes es formessin «un criteri raonat sobre el valor de la companyia». I destaca que aquesta informació s'havia elaborat també amb la supervisió i seguint les ordres del Banc d'Espanya i referendada per la CNMV.
De fet, la sala recorda que la mateixa fiscalia admetia que la informació que Bankia va subministrar al mercat «no pot qualificar-se materialment de falsa» perquè no vulnerava les normes vigents en aquell moment i van complir les exigències del regulador, tot i que «no van contribuir que la imatge fidel de l'entitat es veiés adequadament». La sentència també conclou que, en el moment de sortir a borsa, l'entitat bancària era «viable».
L'Audiència Nacional considera que durant el judici no es van atribuir actes concrets als acusats: «És destacable l'absència de mencions específiques a les persones acusades per part de nombrosos testimonis», així com per part de pèrits o documents, afegeix el tribunal. «En l'acte del plenari ningú els va nomenar, ni per a bé ni per a mal, de manera que la majoria dels acusats van caure en l'oblit en el transcurs del judici oral», assenyalen.
El fiscal demanava 8 anys i mig de presó per a Rodrigo Rato
El judici de la sortida a borsa de Bankia, l'any 2011, abans que l'entitat hagués de ser rescatada, ha estat sense cap mena de dubte un dels judicis financers més importants a Espanya. El cas va quedar vist per sentència el novembre del 2019 després de deu llargs mesos de declaracions d'exministres, presidents de grans bancs o governadors del Banc d'Espanya.
El fiscal demanava per a l'expresident de l'entitat, Rodrigo Rato, 8 anys i mig de presó per estafa als inversors i per falsedat comptable. L'acusat va demanar en tot moment la seva absolució. La Fiscalia Anticorrupció també demanava sis anys de presó per a l'exconseller executiu de Bankia José Manuel Fernández Norniella, cinc anys de presó per a l'exvicepresident José Luis Olivas i nou mesos per al seu successor, Francisco Verdú.
D'altra banda, també sol·licitava penes d'entre dos anys i un any de presó commutable per multa per als exconsellers del grup amb presència als comitès d'auditoria. Entre els acusats hi havia l'exministre d'Interior, Ángel Acebes, l'interventor de Bankia, Sergio Durá, o el soci auditor de Deloitte Francisco Celma.
Actualment, Rodrigo Rato és a la presó madrilenya de Soto del Real on va ingressar el 25 d'octubre del 2018. Allà compleix una condemna de 4 anys i mig de presó per apropiació indeguda en la peça separada per les targetes 'black' de Caja Madrid.