Aquest dissabte ha començat el cicle 'Ebre, Art i Patrimoni', que vehicula el Museu de l'Ebre d'Amposta i que, un any amb música i l'altre amb una mirada sobre el patrimoni, proposa «desvetllar des de la perspectiva contemporània, el valor de les obres, els espais i els fets» dels centres museístics per fer valer el seu paper en el present i futur de les Terres de l'Ebre.
El cicle s'ha hagut de reinventar, aparcar la conceptualització que es preveia en aquesta edició 2020 i crear a contrarellotge, en només dos mesos, una proposta basada en el mitjà audiovisual. Hi han participat disset creadors, amb audiovisuals per a dotze centres d'interpretació i museus del territori que es podran veure fins al 30 de setembre.
La proposta es podrà visitar arreu del territori fins al 30 de setembre
El certamen obre debats i amplia la mirada sobre el patrimoni, el territori i les formes de vida, posant en relleu temes com la identitat; el despoblament i les permanències; la salut i el medi ambient; la història i els objectes; o el present i el futur. Les vídeo-creacions han contraposat aspectes com l'ús del plàstic actual i la terrissa antigament o també els efectes del temporal Glòria i de la Covid-19 al Delta de l'Ebre. Aquesta última és la proposta de David Bertomeu i Alfonso Cherta que obren la reflexió amb la pregunta que dona imatge al cicle, «I Ara què?», una contundent qüestió que es va penjar d'una de les masies costaneres de la platja de la Bassa que va destruir el temporal.
«Contraposem com ens afecten els temporals o la pandèmia i els objectius individuals amb els col·lectius», ha apuntat Bertomeu. «No donem una conclusió explícita, donem idees i un fil i que cadascú interpreti i faci les seves reflexions», ha apuntat. Aprofitant l'arrencada d'una exposició temporal al Museu de l'Ebre sobre el paludisme al Delta al segle XX, la vídeo-creació d'Oriol Gracià per a aquest centre museístic compara un simulat tractament informatiu de la pandèmia que afectava la zona fa un segle i com s'ha tractat informativament la que afecta ara a tot el món.
«Ens sembla que és un fet excepcional això que estem vivim, però no ho és, de pandèmies a la història de la humanitat n'hi ha hagut centenars, milers. L'obra busca el contrast entre les dues situacions, que són èpoques diferents però amb molts paral·lelismes», ha apuntat Gracià. Un exemple és que aquells que més van patir la malaltia del paludisme el segle passat eren els temporers que pujaven de València al Delta, als estius, per plantar i segar l'arròs, situació paral·lela al que s'ha viscut amb els temporers de la fruita dolça a Lleida.
Farnós: «L'objectiu és que el patrimoni ens ajudi a pensar en el nostre present i el nostre futur»
El director del Museu de l'Ebre, Alex Farnós, ha explicat que el cicle busca desvetllar des de la perspectiva contemporània, les obres, els espais i els fets que formen part del patrimoni ebrenc. «L'objectiu no és guardar el patrimoni, aquesta és una visió del segle XIX. L'objectiu és que el patrimoni ens ajudi a pensar en el nostre present i el nostre futur i això és un valor d'actualitat que és el que es mostra en aquesta edició d'Ebre, Art i Patrimoni», ha apuntat.
Depenent de la situació de cada centre d'interpretació o museu, es faran activitats puntuals o s'exposaran els audiovisuals durant tot el termini del cicle. Es preveu també celebrar, al setembre, un esdeveniment on poder visionar les dotze obres inèdits, que «són singulars i especials» i de les quals també se'n podrà fer difusió en xarxa. «Arribarà a tots els públics», ha destacat el director del Museu de l'Ebre. «Volem compartir el bé que ens ho hem passat tots i l'interès té fer projectes tan oberts i corals com aquest que hem fet», ha afegit.
Els resultats d'anys anteriors d'aquest cicle ha donat peu a continguts artístics i productes que acaben servint per enriquir els continguts dels centres. «Els museus som uns espais de cohesió que hem de tornar el servei a la comunitat», ha destacat Farnós.