El ministeri de Sanitat ha confirmat aquest dimecres, 17 de març, que a Espanya ja s'han produït diversos casos de trombes en persones que s'havien posat la vacuna d'AstraZeneca, l'ús de la qual s'ha paralitzat temporalment fins a determinar quin paper juguen en l'origen d'aquests casos.
Dels tres casos, el més greu va ser el d'una professora de Marbella (Màlaga), de 43 anys, que va acabar morint a causa d'un ictus isquèmic amb transformació hemorràgica derivat dels trombes. La dona va morir deu dies després d'haver rebut la dosi.
L'altre cas que es coneix va ser una infermera de Salamanca de 26 anys que va acabar en Urgències amb un trombe, però que es va recuperar. Sobre el tercer cas no es coneixen més detalls encara.
En el comunicat, Sanitat informa que «el 16 de març es van registrar dues noves notificacions de sospites de reaccions adverses en la base dades FEDRA del Sistema Espanyol de Farmacovigilància que coordina l'AEMPS: una persona amb un ictus isquèmic amb transformació hemorràgica que, desgraciadament, va tenir un desenllaç fatal i una persona amb trombosi venosa abdominal. Ambdues s'havien vacunat amb la vacuna d'AstraZeneca en els últims 16 dies».
Així i tot, el ministeri recorda que, de moment, solament s'han detectat tres casos entre les 975.661 persones que han rebut la vacuna d'AstraZeneca al nostre país, per la qual cosa el percentatge estadístic entraria dins de la normalitat de casos que podrien donar-se en la població general, amb vacuna o sense.
De totes maneres, Sanitat reconeix que els tres casos s'han associat a una «disminució del nombre de plaquetes en sang», que sí que podria ser un efecte advers de la vacuna i que és el que s'està estudiant. Si es confirma aquesta teoria, la vacuna d'AstraZeneca podria produir «una activació anormal del sistema de coagulació», la qual cosa derivaria, en alguns casos, en els trombes detectats.
«L'AEMPS, juntament amb la resta d'agències reguladores i la EMA (Agència Europea del Medicament), està recaptant més informació i està duent a terme una recerca exhaustiva per a saber si a més d'existir una relació temporal amb l'administració de la vacuna, hi ha una possible relació causal», ha explicat Sanitat.
Vacunació suspesa 15 dies
Després de conèixer-se el primer cas de trombes presumptament relacionats amb la vacunació d'AstraZeneca al nostre país, i després de la suspensió temporal de l'administració d'aquesta vacuna en diversos països europeus, el Ministeri de Sanitat va decidir prendre la mateixa mesura i suspendre aquestes vacunes durant 15 dies per a donar temps al fet que l'Agència Europea del Medicament (EMA) prengui una determinació sobre l'ús d'aquest producte.
El dimarts, un dia després, la EMA va insistir que era segur utilitzar la vacuna d'AstraZeneca i que, en qualsevol cas, els beneficis per a la salut pública d'aquesta vacuna superaven amb escreix els possibles riscos que pugui comportar.
Abans que se suspengués la seva utilització, a Espanya s'havien vacunat 975.661 persones amb aquesta vacuna, totes elles entre 18 i 55 anys —al nostre país es va aprovar únicament per a aquesta franja d'edat— i administrada en la majoria de casos a personal de col·lectius essencials com a metges, bombers, policies i professors.
La suspensió d'aquesta vacuna suposa que en les pròximes dues setmanes es vacunaran a Espanya a entre 400.000 i 500.000 persones menys de les previstes, la qual cosa suposarà alentir encara més el ritme de vacunació.
El principal dubte ara serà què ocorrerà amb les persones que ja havien rebut la primera dosi i que estaven a l'espera de rebre la segona en aquests dies.
La bona notícia és que el sèrum d'AstraZeneca té un marge molt més ampli per a inocular la segona dosi que el de Pfizer, per exemple. En el cas de la vacuna afectada per la suspensió, la segona dosi pot començar a posar-se deu dies després de rebre la vacuna, però la principal diferència és que pot ampliar-se el període d'espera per al reforç fins a les dotze setmanes.
Això, en cas que Sanitat recuperi la vacuna d'AstraZeneca i reprengui el ritme de vacunació, permetrà que les persones que han rebut la primera dosi puguin rebre la segona dins dels terminis marcats per la farmacèutica.
De fet, cal destacar que al Regne Unit es va prendre la decisió de retardar posar aquesta segona dosi perquè més persones poguessin vacunar-se amb la primera, la qual cosa ja augmenta la immunitat de la societat encara que no fins al 70% que dóna la segona dosi.
La decisió es va prendre per a protegir més percentatge de població encara que en menor grau, la qual cosa les autoritats sanitàries britàniques van considerar era el més adequat per a enfrontar-se a una pandèmia i amb la variant britànica augmentant els contagis de nou.
El Regne Unit es va quedar només en aquesta estratègia i la resta de països van preferir administrar les dues dosis al més aviat possible, però el cas britànic demostra que és possible retardar la segona dosi sense problemes.
Gràcies a això, el país ja ha vacunat a més de 26 milions de persones amb una primera dosi, encara que només 1,6 milions han rebut la segona, la qual cosa sembla haver funcionat perquè el pic de la tercera ona es va donar allí el 9 de gener, fa ara dos mesos, i des de llavors la corba de contagis ha anat sempre a la baixa.