Un 10% dels avortaments voluntaris realitzats a Catalunya l’any passat es van practicar a noies menors de 19 anys. Tot i que les xifres han caigut des del 2012, els embarassos precoços segueixen sent una preocupació per molts especialistes del sector. De fet, un miler d’adolescents van tenir un fill a Catalunya el 2016, 104 a Tarragona. El professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i psicòleg, José Ramon Ubieto, assegura que falten recursos assistencials per fer front a aquest problema social. Posem xifres a aquesta problemàtica.
Avortaments de menors de 19 anys a Tarragona i Catalunya
Només a Tarragona es van practicar 117 interrupcions voluntàries l'any passat a menors de 19 anys. Foren 142 el 2016 i 121 el 2015 segons les dades del Departament de Salut. En tot Catalunya se'n van practicar 1.854 a joves, una xifra lleugerament per sobre de la de l'any anterior, però amb xifres clarament per sota de les de 2012.
El motiu d'aquests desens, segon Ubieto, és l'efectivitat d'algunes estratègies preventives i dels programes de salut pública i assessorament. Ara bé, el què cal preguntar-se és per què segueix passant. I sobretot, com afronten les adolescents aquesta etapa en la qual han de decidir frenar l'embaràs. Segons aquest psicòleg hi ha molts aspectes de context social que determinen l'acompanyament i la decisió de l'adolescent d'acabar o no amb l'embaràs.
Un estudi realitzat a Barcelona demostra que les joves que provenen de districtes de classes mitjanes i altes practiquen en un percentatge molt alt l'avortament, mentre que només un 58% de les que viuen a Nou Barris, districte de classe més baixa, van decidir aturar l'embaràs. Una tendència que aquest psicòleg creu que es repeteix de forma generalitzada.
«Quedar embarassada pot tenir diferents significats per cada jove, per unes pot ser una vergonya social o un fracàs i per tant la interrupció és la solució. Per altres, l'embaràs pot ser inconscientment buscat», explica Ubieto. I aclareix: «Aquests embarassos en joves poden respondre a problemes d'autoestima, conflictes interns de les famílies, per exemple, i l'embaràs pot ser vist com la solució», explica.
A més a més, quan una adolescent decideix interrompre l'embaràs no ho sol fer sola. «Intervé l'entorn, l'opinió familiar i el progenitor», explica. Ja que moltes vegades, segons aquest psicòleg que tracta amb aquest perfil de noies, estan indecises i es deixen portar pel que aconsella l'entorn. Un dels motius pels quals l'entorn té molt a veure amb la decisió és la llei. I és que la modificació de la llei de l'avortament feta el 2015 pel govern del PP a Madrid prohibeix l'avortament a les menors d'edat si no tenen el consentiment del seu tutor legal.
La llei de l’avortament i el consentiment dels pares
Fins a l'any 1985 a Espanya l'avortament estava penalitzat. Aquest any es va decidir despenalitzar-lo per alguns casos concrets, com ara, quan la salut de la mare està en risc. El canvi més gran va arribar, tal com explica la professora de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Neus Oliveras, el 2010, amb la llei orgànica 2/2010. «Es va desvincular la idea de l'avortament del delicte i l'avortament passa a ser un dret de la dona», explica Oliveras. D'aquesta forma es decideix que les dones tenen fins a les 14 setmanes d'embaràs per interrompre de forma voluntària l'embaràs. Després d'aquestes 14 setmanes només ho poden fer en cas que hi hagi algun perill relacionat amb la salut.
Les joves, per tant, havien de donar el seu consentiment, i havia de ser un consentiment informat, però podien decidir si seguir o no endavant. La llei va canviar el 2010, amb l'aprovació d'una altra llei orgànica, la 11/2015 que obligava a les menors de 18 anys a avortar amb el consentiment del titular de la pàtria potestat, és a dir, la majoria de vegades dels seus pares. Aquesta modificació va despertar debats i protestes arreu de l'estat, i és la norma que segueix vigent.
«Si una noia amb 16 anys pot tenir una criatura, també hauria de poder avortar», diu Oliveras. I afegeix: «Dels 16 als 18 anys una dona és suficientment adulta per decidir això». I es pregunta com s'afronta aquest fet quan la situació de la família és complicada. En casos complexos el cas pot acabar els tribunals, la qual cosa dificulta el procés.
Ser mare adolescent
Tot i que les xifres són menors, a Catalunya més de mil noies joves van ser mares, és a dir, van decidir tirar endavant amb l’embaràs, el 2016. A Tarragona 104 en total. Segons el psicòleg José Ramon Ubieto els riscos de ser mare tan jove són molts. «Implica posar una persona en una situació per la qual no està preparada i impactarà en el seu desenvolupament», explica. I assegura que amb 17 o 18 anys una noia no ha tingut temps de decidir què vol fer, de formar-se o de saber amb quina parella vol estar.
«Aquestes joves que tiren endavant amb l’embaràs quan el nen és autònom se senten desbordades o incapacitades i s’acaba fent càrrec del menor una altra persona», sentència.
Avortament per comarques
A Tot Catalunya, segons el Departament de Salut, i tenint en compte tots els grups d’edat, es van practicar més de 18.000 avortaments, 1.200 a Tarragona, un 6,5% del total.
Per comarques i segons dades del Departament de Salut, es van practicar els següents avortaments a adolescents menors de 19 anys l'any 2017:
- Alt Camp: 6
- Baix Camp: 40
- Baix Penedès: 33
- Conca de Barberà: 0
- Priorat: 0
- Tarragonès: 48
- Terra Alta: 2
Ubieto és conscient que passar per un avortament tampoc és fàcil es tingui l’edat que es tingui i que deixa una empremta a la vida de les dones. «Vol dir que una noia ha renunciat a ser mare d’algú, que hi ha una pèrdua, per tant, s’ha de fer un treball personal per integrar la pèrdua a la realitat de cadascú», explica. I assegura que en el cas de les joves és molt important dur a terme aquest treball, ja que si no en alguns casos es pot recaure en un embaràs precoç.