L'Associació de Víctimes del Terrorisme, nascuda per donar cobertura a les víctimes d'ETA,és també ara part del procediment judicial contra els CDR. Segons ha informat la mateixa entitat a través d'un comunicat, l'Audiència Nacional ha acceptat aquest dilluns la seva personació com a acusació popular contra els set membres dels CDR empresonats a Soto del Real i acusats d'integració en organització terrorista i tinença d'explosius.
A més dels set membres empresonats, n'hi ha dos més en llibertat amb càrrecs. La setmana passada va aixecar-se el secret de sumari i tot just les defenses comencen ara a tenir coneixement dels indicis contra ells. L'acusació popular serà coordinada, doncs, per l'Associació de Víctimes del Terrorisme. Estaran acompanyats del partit d'extrema dreta de VOX, tot i que no seran els agents principals del procediment judicials.
Segons l'AVT, el jutge instructor Manuel García Castellón ha admès a tràmit la seva querella en qualitat d'acusació popular, prèvia prestació d'una fiança de 8.000 euros. Des de l'associació diuen que són «conscients de l'elevada suma» però que, «donada la transcendència dels fets, farem tots els esforços necessaris per a poder ser part en aquest procés judicial».
La interlocutòria assenyala que «totes les acusacions hauran de litigar sota una única representació i postulació». En ser l'AVT la primera a presentar la querella, exercirà la direcció lletrada de les acusacions.
En companyia de VOX
També s'hi van personar VOX i l'Asociación Española de Guardias Civiles (AEGC), que hi seran sense oposició del magistrat instructor. Han estat acceptats. Vox ja va exercir l'acusació popular en el judici del procés. Ara, això sí, ho farà en un segon pla darrere de l'AVT.
En la seva querella, l’Associació de Víctimes del Terrorisme argumentava que els CDR «han estat mantenint una inicial estratègia de desobediència civil inicialment no violenta», però que «amb el pas del temps ha desembocat sota les seves tesis secessionistes en l’adopció d’actituds violentes».
L’escrit sostenia que els investigats «van concertar-se per a cometre una sèrie d’actes violents fins del projecte secessionista i amb l’evident finalitat de pretendre subvertir l’ordre constitucional».
Equips de Resposta Tàctica
El passat 23 de setembre, el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va enviar els set membres dels CDR a presó provisional sense fiança després de quatre hores de declaracions.
Els presumptes delictes: pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per a causar estralls. Els empresonats formarien part d'una suposada organització, paral·lela als CDR, anomenada Equips de Resposta Tàctica (ERT).
El magistrat instructor va descriure aquest ERT com «una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la República Catalana per qualsevol via, incloses les violentes».