«Aquí patim totes les infraestructures: autopista, carretera, la línia litoral de tren... i no en gaudim de cap». Aquesta és una frase que fàcilment podríem sentir a qualsevol rodenc i rodenca però que sovint expressa l'alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili. El litoral nord del Tarragonès vol posar punt final a aquest greuge.
Des de ja fa uns mesos, Roda i Creixell han unit esforços per reclamar la construcció d'un baixador de tren al límit entre els dos termes municipals. Si els primers contactes ja estaven encarrilats amb el govern Rajoy, ara estan pendents de poder encarrilar les primeres trobades amb el Minsteri de Foment controlat ja per l'executiu socialista de Pedro Sánchez.
Roda i Creixell uneixen esforços per un baixador comú
El reclam d'un nou baixador de tren per a aquestes localitats no és pas nou. Ja fa diversos anys, especialment després de l'automatització del pas a nivell de Roda de Berà el 2012, que en aquesta localitat va sorgir aquest interès. Llavors, l'Ajuntament rodenc va idear un baixador proper a la zona de la platja de Costa Daurada. El Departament de Territori de la Generalitat va fer-ne un estudi.
«Van analitzar l'impacte sobre el viatger que ja va al tren, la demanda i l'oferta, el retorn turístic, el perjudici per a l'horari del tren... i els números quadraven justets, perquè el baixador quedava tot just a quatre quilòmetres de Sant Vicenç de Calders», reconeix Pere Virgili, alcalde de Roda de Berà. El projecte, que tenia un cost d'un milió i mig d'euros presentava, doncs, algunes flaqueses alhora d'anar a Madrid, a ADIF, a exigir.
En paral·lel, però amb menys força, a Creixell també va sorgir el reclam d'un baixador propi. En el seu cas, s'havia ideat a l'avinguda del Ferrocarril, just a darrere de les instal·lacions del càmping Sirena Dorada. Els punts febles del projecte, molt menys avançat en aquest cas, podrien haver estat l'excessiva proximitat, en aquest cas, amb l'estació de Torredembarra.
Roda de Berà i Creixell, unides en un projecte comú
Va ser llavors quan les poblacions veïnes de Roda de Berà i Creixell van optar per arribar a un consens: lluitar plegades per un únic baixador, comú, que pogués donar servei als dos municipis. Pere Virgili era clar fa unes setmanes en una entrevista a aquest mitjà: «Si Roda i Creixell lluitem separats, no aconseguirem res i se n'aprofitaran, des de l'Estat, que d'això en saben. Si unim esforços, serà molt més fàcil i tothom ha d'entendre que ara per ara la millor opció és a la Barquera».
Virgili és el principal valedor del projecte. Defensa que la zona escollida, tot i ser terme municipal de Roda de Berà, es troba just al límit amb Creixell, i per tant, a una distància similar dels dos nuclis urbans. Es tracta d'un espai que queda ubicat entre la urbanització rodenca de la Barquera i la creixellenca de la Plana, molt a prop de la carretera.
A més comenta que «és un tram de doble via, on ja hi ha amplis aparcaments a banda i banda i accessos pràcticament directes des de l'N-340». A més, també s'hi pot accedir, en cas de col·lapses, sense necessitat de passar per la carretera nacional.
Què li mancaria, doncs, a la zona? La construcció, exclusivament, del propi baixador que, a més, plànols en mà, consta d'una excel·lent ubicació geogràfica: és just al centre de la distància entre les estacions de trens de Sant Vicenç de Calders i Torredembarra. A més, tot i tractar-se d'una zona residencial, els habitatges més propers són a certa distància de la via, a més de 100 metres. A Roda, fins i tot, apunten que algunes de les segones residències de la urbanització esdevindrien primeres.
Roda i Creixell, pendents d'establir converses amb Foment
Els següents passos per a Roda de Berà i Creixell són clars. Virgili creu que caldrà demanar un estudi de la nova ubicació a Transports de la Generalitat. En paral·lel, els dos municipis treballaran per establir converses amb el nou Ministeri de Foment, que controla el socialista valencià José Luis Ábalos.
Els dos municipis esperen avançar en els propers mesos i obtenir un informe favorable de Transports de la Generalitat que els permeti anar a ADIF a reclamar amb més força la construcció d'aquesta infraestructura. Roda i Creixell volen començar a gaudir, més enllà de patir, els avantatges de les grans vies de comunicació amb què compten els seus termes municipals.