La Cambra de Comerç de Reus tanca el 2022 centrada en les reivindicacions en infraestructures. El seu president, Jordi Just, ha ofert aquest dilluns el balanç de l'any durant la trobada anual amb la premsa de la regió. Ha subratllat especialment la necessitat d'insistir en la millora de les comunicacions viàries i ferroviàries.
«La dèria de la Cambra amb les comunicacions és una dèria necessària», ha sentenciat. Una insistència que ha qualificat de «croada» per part de la institució en general i de la seva presidència especialment. Ha posat alguns exemples concrets, començant per l'estació intermodal.
S'ha mostrat satisfet que «ho ha entès tothom, que és igual que la facin a Vila-seca o on vulguin, però que la facin». Les millores a les línies de Rodalies com l'R-14 o l'R-15 també figuren a la llista de necessitats que la Cambra considera essencials per a la regió. Un capítol en el qual inclou el TramCamp, el projecte de tramvia que ha de connectar els principals nuclis de població de la regió de Tarragona.
«Entenem que ha de néixer a l'Hospitalet de l'Infant, ha de passar pels càmpings i ha d'anar a morir a l'estació intermodal», planteja Jordi Just. Amb la planificació actual, critica, «comença a mig camí i acaba a mig camí».
Reclama que tingui parades a Mont-roig, l'Hospitalet i Vandellòs, i que quan arribi a l'aeroport i l'estació intermodal «es ramifiqui» cap a Reus, Tarragona «i cap a tot arreu». «I si el tramvia no pot anar cap a tot arreu, que posin línies d'autobusos», reivindica.
La necessitat de millorar les carreteres de la regió
Pel que fa a les carreteres, n'ha destacat diverses. Per una banda, l'N-420, que reclama que es desdobli per connectar de manera eficient el sud de Catalunya amb l'Aragó. Un eix viari que considera necessària pels polígons industrials de la regió de Tarragona, però també pel Port o el sector químic.
Just reivindica el front comú en aquest sentit que fan les cambres de Terol, Lleida, Tortosa, Valls i Reus. També el suport que han rebut per part de 287 diputats al Congrés, on es va demanar un estudi de necessitat pressupostat amb un milió d'euros. Una altra carretera que creu bàsica per a les comarques meridionals és la C-14, que va des d'Alcover fins a Andorra.
Es tracta d'una reivindicació a la qual també dona suport la Cambra de Comerç de Tàrrega. Admet que la solució «és cara i no és fàcil», però insisteix que és necessària. Segons ho planteja Jordi Just, si aquest eix viari es convertís en una autovia, permetria descongestionar la zona del Vallès.
Oferiria una alternativa per creuar Catalunya per la zona central sense haver d'arribar a Martorell i Barcelona. En clau més local ha posat sobre la taula la TV-3141, que connecta Reus i Cambrils.
Just reivindica territori i teixit empresarial
Jordi Just també ha reivindicat la feina feta per la Cambra per a la ciutat. «Hem fet un treball de capitalitat econòmica per Reus que l'Ajuntament no havia tingut prous diners per fer el màrqueting que hem fet», ha afirmat. Considera que «s'ha ressuscitat la capitalitat econòmica» de la ciutat a la regió de Tarragona.
Entre els projectes que impulsa la Cambra, el seu president ha destacat la creació de dues federacions professionals. Es tracta de la Federació d'Entitats Comercials i de la Federació de Polígons Industrials. La idea actual és que siguin un paraigua que compti amb la implicació de les associacions que actuen a escala local i que s'agrupin, en un nivell intermedi, en clau comarcal.
Ha remarcat la participació de l'ens cameral a la fira de Móra la Nova, «un referent per al Priorat, la Terra Alta, la Ribera, el Baix Ebre, el Segrià i el Matarranya». Una experiència que volen repetir participant en la Fira de Cambrils i a l'ExproReus. Fora de la regió subratlla la participació a Fenavin, a Ciudad Real.
«És la fira més important de vins a Espanya i potser a Europa», ha explicat. «Som l'única Cambra d'Espanya que ofereix el servei als cellers», reivindica Just, alhora que reclama suport de les administracions. «Ens hauria agradat molt fer un estand ben gran si haguéssim tingut alguna institució que ens hagués volgut aixoplugar», ha etzibat.
La Llotja de Reus, balanç positiu i assignatura pendent
En clau més interna ha aplaudit la situació en la qual es troba la Llotja de Reus. «Som la quarta d'Espanya i la primera de Catalunya», ha posat en relleu. Ha anunciat que, l'any 2027, s'hi tornarà a celebrar la Borsa del Cereal organitzada conjuntament amb les llotges de Barcelona i Girona.
Pel que fa a l'espai físic en si, ha assegurat que «farem el que calgui perquè tingui vida». Durant l'anterior presidència de la Cambra, amb Isaac Sanromà al capdavant, s'hi va plantejar el projecte d'un centre d'interpretació del vermut. Havia de ser un espai d'atracció turística, però també el centre neuràlgic d'aquest producte.
Preguntat per aquestes intencions, Just ha comentat que es treballa amb un ritme lent. «Aquest espai el veiem des d'un punt de vista més gran que del vermut», ha apuntat. Assenyala que «voldríem que fos un centre interpretatiu del turisme i de l'agroindústria del territori».
En aquesta categoria hi inclou el vermut, però també l'avellana, el vi i l'oli. Just lamenta que «recursos no en tenim, i per fer una petició i demanar ajut per a un projecte, necessites els diners per avançat». Ha apuntat que la pandèmia ha afectat especialment les iniciatives que s'havien començat a treballar en aquest àmbit.
Tot i això, ha assegurat que els serveis tècnics de la Cambra tenen «algun projecte preparat». El motiu és que, d'aquesta manera, es podria presentar la proposta a alguna línia de subvencions europees en la qual tingui cabuda.