La demarcació de Tarragona va acumular el 25% de la producció química total de l'Estat espanyol durant l'any 2018, segons les dades que facilita la darrera actualització de l'informe anual de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). Amb un total de 19,3 milions de tones a les esquenes durant el darrer curs, suposa més que qualsevol altra zona productiva de la geografia espanyola i consolida el rol de Tarragona com a capital estatal de la química.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
La indústria química torna a ser el motor econòmic central del territori. L'any 2018, aquest sector va representar més del 50% de les exportacions tarragonines i més del 60% dels moviments del Port de Tarragona, unes xifres a l'abast de molt poques economies. La majoria d'aquestes exportacions fan via cap a França, Itàlia i Alemanya, si bé altres destinacions com Suïssa, els Estats Units o la Xina també guanyen força entre les més freqüents.
L'AEQT es fixa en el vial de l'A-27 i en les reixes tancades com a reptes de futur al territori
L'AEQT també conclou que el sector dona feina de forma directa a més de 10.000 treballadors a la demarcació de Tarragona, i genera més de 30.000 llocs de feina induïts de forma col·lateral. L'associació assenyala, com a grans reptes de futur al territori, la posada en marxa del reclamat vial entre l'A-27 i el Polígon Nord per a les matèries perilloses, la posada en marxa definitiva del Corredor Mediterrani i la regulació d'un sistema de reixes elèctriques tancades per abaratir costos, augmentar la productivitat i no perdre el tren de la indústria química capdavantera a Europa.
L'informe de l'AEQT també obre els braços a la sostenibilitat, l'energia circular i la baixada d'emissions contaminants com a eines de present i futur per adequar la indústria química de Tarragona als reptes del món actual. El sector es reivindica com un catalitzador per a sectors com ara la construcció, la salut, l’agricultura, el tractament d’aigua, l’automoció, el tèxtil o l’alimentació, i s'emplaça a no abandonar el camí de «la recerca i el desenvolupament» com a línia mestra a resseguir.