La contaminació de l'aire durant els mesos de març i abril va caure un 58% en el conjunt d'Espanya i es va situar en els nivells més baixos dels últims deu anys, segons afirma Ecologistes en Acció, que vincula aquest descens a la declaració de l'estat d'alarma per frenar l'expansió del coronavirus que inclou mesures de confinament i restricció dels desplaçaments. Unes dades històriques i sense precedents obtingudes en les ciutats més grans de l’estat, incloent-hi Barcelona.
L'informe de l'ONG 'Efectes de la crisi de la COVID-19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya' ha analitzat les dades de contaminació de l'aire d'entre el 14 de març i el 30 d'abril a 26 ciutats i, davant d’aquestes dades positives, proposa que durant la desescalada es mantinguin pràctiques com la compra de proximitat, el teletreball voluntari i l'administració electrònica, així com rebaixar el límit de velocitat en vies urbanes a 30 km/h, potenciar la mobilitat activa de vianants i ciclista i garantir el transport públic amb una llei de finançament.
A les 129 estacions de mesurament dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2) estudiades en les 26 ciutats espanyoles de més de 150.000 habitants hi ha hagut una reducció «dràstica» del trànsit que es tradueix en una «millora sense precedents» de la qualitat de l'aire, fins a situar-se «molt per sota» dels límits legals i les recomanacions de l'OMS.
L’informe d'@ecologistas "Efectes de la crisi de la COVID–19 sobre la qualitat de l’aire urbà a l'Estat espanyol", conclou que la reducció dràstica del trànsit es continua traduint en una millora sense precedents de la qualitat de l’aire. #AireyCOVID19
?https://t.co/enyRhp436Ypic.twitter.com/w6zTYEqaMp— Ecologistes en Acció de Catalunya (@ecologistes) May 4, 2020
Barcelona, entre les dades més rellevants
L'estudi conclou també que no hi ha diferències significatives entre les diverses pròrrogues de l'estat d'alarma, en què s'han aplicat restriccions de diversa intensitat. No obstant això, afegeix que la caiguda de la contaminació ha estat una mica superior de mitjana a l'abril (60%) que en la segona quinzena de març (55%).
Per zones, on menys s'ha reduït la contaminació ha estat en les ciutats de la cornisa cantàbrica, probablement per «factors meteorològics no ben precisats». En canvi, les ciutats del litoral mediterrani són les que més han rebaixat els nivells de NO2, fins a concentracions en ocasions pròpies d'estacions rurals.
Precisament, l'informe conclou que les ciutats que més van reduir la seva contaminació van ser Alacant (72%) i València (69%), enfront de les que menys, Oviedo (42%) i Saragossa (45%). Si ens fixem en les dues grans ciutats espanyoles, Madrid i Barcelona, els nivells de NO2 van caure un 59% i un 62% respectivament. Les xarxes de mesurament de les ciutats són molt dispars, de manera que les seves dades no es poden comparar amb total rigor.
La meteorologia, clau en la reducció
Altres dels factors que han ajudat aquesta millora significativa de la contaminació de l'aire han estat les precipitacions i la inestabilitat atmosfèrica que han predominat en aquests mesos, ja que, segons l'ONG, aquest ha estat el mes d'abril més plujós des que hi ha registres i març va ser també un mes humit.
El NO2 és un contaminant típic emès pels tubs d'escapament dels automòbils (a més de per les calderes industrials i domèstiques), raó per la qual la seva evolució està directament lligada a les emissions del trànsit motoritzat. És aquesta la seva principal font en les ciutats i el principal factor que influeix en la qualitat de l'aire urbà.
Crida a la reducció del trànsit
Ecologistes en Acció recorda que el NO2 provoca cada any a Espanya unes 7.000 morts prematures, segons l'Institut de Salut Carlos III i l'Agència Europea de Medi Ambient. Es tracta d'un gas irritant que agreuja les malalties respiratòries i minva la resistència a les infeccions.
En definitiva, l'ONG subratlla que la «dramàtica» situació creada per la COVID-19 «corrobora» que la reducció del trànsit motoritzat a les ciutats té clars efectes en la disminució de la contaminació, cosa que al seu torn suposa una important millora de la salut pública.
Finalment, alerta que la sortida de la crisi podria comportar l'augment de la contaminació atmosfèrica per sobre dels nivells precedents i per això insisteix que s'han de mantenir les bones pràctiques i potenciar la mobilitat activa de vianants i ciclista, així com implantar a les ciutats de zones de baixes emissions ambicioses.