El govern de Reus ha presentat, aquest divendres, la memòria del mandat. Editat en format diari de paper, repassa l'obra de govern feta des del 2015 fins al 2019. En una presentació col·lectiva, els portaveus dels tres partits de govern s'han felicitat pel pacte mantingut els darrers tres anys i per la manera com ha treballat cadascuna de les regidories.
«Ho hem volgut fer d'aquesta manera perquè quedi constància d'allò que hem fet, s'està fent i està previst fer», ha explicat l'alcalde de Reus, Carles Pellicer. Acompanyat de Montserrat Vilella, portaveu del PDECat; Noemí Llauradó, portaveu d'ERC; i Jordi Cervera, portaveu d'Ara Reus, han presentat el llegat que deixa el seu govern a Reus. Amb l'avançament electoral al Congrés dels Diputats, el límit per publicar aquest tipus d'anuncis s'acaba dimarts vinent, fet pel qual s'ha presentat i començat a repartir avui mateix.
Un balanç de govern de vuit anys
El batlle de la ciutat ha fet balanç no només dels darrers quatre anys, sinó dels últims vuit. «La situació del 2011 amb la situació del 2019 no té res a veure, la ciutat ha anat canviant, evolucionant; el canvi ha sigut molt substancial i molt important», ha afirmat. L'any 2011 va assumir l'alcaldia amb un pacte amb el PP i, malgrat haver canviat de socis de govern, Pellicer considera que hi ha línies d'actuació que cal valorar en el conjunt dels dos mandats.
Algunes d'aquestes línies, ha explicat, són el servei a les persones, on considera que «s'ha fet una feina molt important, ha sigut l'eix central del govern». En la mateixa situació, ha explicat, hi ha la lluita contra l'incivisme, o les polítiques financeres i econòmiques que han rebaixat l'endeutament municipal. Pel que fa a projectes concrets, Pellicer considera que el llegat d'aquest govern es podrà veure en espais com el passeig de la Boca de la Mina, el barri del Carme o el projecte futur del Vapor Vell.
L'alcalde no ha amagat que la situació política d'àmbit català i espanyol ha influït en el govern municipal. «Aquí davant som quatre imputats», ha recordat en referència a la causa oberta pel manifest del 3 d'octubre. També ha afectat, afirma, en la gestió de projectes concrets, com el baixador de Bellissens; «nosaltres ja fem la feina amb el govern de la Generalitat, el projecte està fet, però quan no és un govern és l'altre», s'ha lamentat, recordant el canvi de govern a Moncloa i la brevetat del pas de Sánchez.
La situació econòmica de Reus
De la mateixa manera que s'ha fet balanç dels projectes que s'han executat, s'executen o està previst que s'executin, el govern també ha volgut valorar la situació econòmica actual de la ciutat de Reus i el seu Ajuntament en comparació a la de fa vuit anys. «El pròxim govern que entri tindrà diners a la caixa», assegura; «podrà desenvolupar feines i projectes, ens hem encarregat, els darrers vuit anys, de deixar la ciutat econòmicament en una posició òptima».
En cas que els resultats electorals els permetessin repetir acord de govern, apunta Pellicer, «la ciutat la transformarem en els pròxims anys perquè tindrem la possibilitat econòmica de fer-ho; ara què hem fet?, amb la situació econòmica política que hi havia, hem mantingut els serveis bé». Amb aquesta base, ha afegit, s'ha reduït l'endeutament dels més de 400 milions d'euros del 2012 —xifra que inclou els 32 milions prestats per l'Estat per al Pla d'Ajust— als 205 milions del 2018. En matèria econòmica, el govern també ha tret pit dels 23 milions d'euros en els quals xifra les inversions entre 2013 i 2018.
La relació dins un govern en minoria
Com han repetit des de tots tres partits, el govern actual ha estat en minoria des que es va signar l'acord. «Els governs en minoria tenen una forma d'acció diferent i és segur que s'acaba notant en el que s'ha pogut fer a final de mandat», apunta Montserrat Vilella, tot i que ha deixat clar que es consideren «satisfets» amb el que s'ha dut a terme.
En una línia similar s'ha expressat Noemí Llauradó, que ha assegurat que «el pacte actual ha estat positiu per tots». Malgrat haver criticat, durant les seves presentacions com a candidata d'ERC, el que considera que és una falta de projecte de ciutat del govern actual, Llauradó considera que «hem aconseguit objectius compartits, i en aquelles qüestions on no coincidíem, hem sabut trobar la manera de desencallar-ho en benefici de la ciutadania».
Una opinió que ha compartit Jordi Cervera; «ha sigut un govern molt transversal, amb moltes reunions entre regidories, i també ha sigut una legislatura dels tècnics, ens han ajudat molt». Tant Cervera com Vilella han posat de manifest que no s'han viscut moments crítics en el si del govern, i que malgrat anat tots a una, ha afegit el portaveu d'Ara Reus, els partits i les regidories han pogut actuar amb total llibertat i autonomia.
Cervera ha estat, precisament, l'únic que ha afirmat, de manera clara i directa, que aposta per repetir l'acord de govern passades les eleccions. Ha afirmat que, en cas de poder, voldria tornar a formar el mateix govern, això sí, «amb majoria absoluta». Ni PDECat ni ERC s'han posicionat de manera contundent, i prefereixen esperar a l'escenari postelectoral per valorar, aleshores, les possibilitats que hi ha al pròxim plenari.
La manca d'entesa amb l'oposició
Precisament per trobar-se en minoria, el govern s'ha vist abocat a anar a buscar sovint l'oposició per aprovar, per exemple, pressupostos, un exercici que només va fructificar el primer any gràcies a un acord amb la CUP. Aquesta situació no s'ha repetit i els dos anys següents, Carles Pellicer s'ha sotmès a una qüestió de confiança per donar llum verda als comptes, un recurs que no ha pogut utilitzar aquest any passat i, per aquest 2019, el pressupost s'ha prorrogat.
Des de l'oposició s'ha atacat el govern criticant que no s'hagin executat les mocions aprovades al plenari, tinguessin el suport del govern o no. Pellicer ha recordat que «una moció no és d'estricte compliment, sinó que és una indicació al govern». Amb tot, ha etzibat que considera incoherent «plantejar una proposta que val diners quan no tenim prou diners perquè no tenim pressupostos aprovats».