El Ball de Diables de l'Arboç ha respost finalment a les acusacions de masclisme i de prohibir la presència de dones que s'han fet des de col·lectius com La Ruda o partits com la CUP, i que van portar al ple del Vendrell a aprovar una moció on es veta al Ball de Diables a la ciutat. En un comunicat de premsa, la colla considera que és «injuriós que es titlli la nostra entitat de masclista» i asseguren que el fet que no hi hagi dones al grup «no depèn d'un criteri masclista al qual en seríem contraris».
Des de la colla puntualitzen que el Ball de Diables de l'Arboç, junt amb el de Sant Quintí, «són les úniques colles de balls de diables que no han estat recuperades, que s'han mantingut i han actuat ininterrompudament des de fa més de cent anys, exceptuant els períodes de guerra». Això ha fet «que s'hagin mantingut sempre segons el model original». Un model sorgit d'aspectes com la seva formació «d’arrel militar, els seus balls parlats, la Carretillada, els timbals bicentenaris, la indumentària tradicional, uns personatges fixos i una estètica marcada per un imaginari del diable i del gènere masculí». Tot això els ha portat a ser, segons expliquen, «el que s'anomena una entitat folklòrica de gènere, on aquest passa a ser una característica del ball».
Demanen una rectificació a l'Ajuntament del Vendrell
En aquest sentit, fan referència a altres entitats folklòriques, culturals o esportives, «com ara armats, bastoners, panderetes, trabucaires, caramelles, cotonines, clubs de futbol o corals que manifesten obertament que són de gènere marcat», i es pregunta si aquells ajuntaments que han vetat el Ball de Diables de l'Arboç «fent servir arguments de gènere», faran el mateix amb totes aquestes altres entitats. En clara referència a l'Ajuntament del Vendrell, els diables arbocencs lamenten el que consideren una «greu decisió», la de vetar-los a la ciutat, i demanen «una immediata rectificació».
El debat de gènere «és viu» dins la colla
El Ball de Diables de l'Arboç apunta que «el debat de gènere és viu» dins de la colla i «pot canviar», però que aquesta haurà de ser una decisió que s'haurà de prendre «per consens i democràticament, sense trencar la cohesió del grup, amb un debat plàcid i serè, i no per imposició d’una associació o pressió externa a la colla, que malmet la imatge de l’entitat». Una decisió que s'haurà de prendre tenint en compte també «la responsabilitat de mantenir un llegat històric com el Ball de Diables tal com existia al segle XVIII, com una peça de museu viva que, a més, és i ha estat un referent per a moltes colles creades al nostre país a partir de la restitució democràtica, i que ha estat declarat Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya».
El Ball de Diables de l'Arboç, finalment, lamenta profundament «la forma com s’ha traslladat el debat o la crítica, tant lícita com necessària, al circ mediàtic i polític, sense advocar per un diàleg plàcid, serè, reflexiu i fonamentat, sense una escolta activa i respectuosa de totes les opinions, i sense tenir en compte tots els elements que en formen part» i es mostren dolguts per la polèmica que s'ha creat, que creuen que és «fruit del desconeixement, l’oportunisme i la instrumentalització política, d’una qüestió tan seriosa com és el masclisme».
Sense peticions de noies
A més del comunicat, fonts del Ball de Diables de l'Arboç han apuntat a aquest mitjà que no han rebut els últims anys cap petició de cap dona per entrar a formar-ne part i, que en cas de rebre'n alguna, seria tractada com qualsevol altra petició. Des del col·lectiu feminista La Ruda, Mar Mateu també ha reconegut que no té constància de cap veto directe a una noia, però afegeix que això prové de la mateixa dinàmica que hi ha al ball de diables. «Les noies ja no hi volen entrar, perquè és un espai molt masculinitzat i fa respecte», afirma Mateu. Per La Ruda, la colla hauria de «fer passos» abans per revertir aquesta situació.