La presidenta del Banco Santander, Ana Botín, va expressar clarament fa uns dies el malestar de l'entitat i del sector bancari a Espanya. Tot per culpa de l'impost temporal a la banca que el Govern estatal va imposar el 2022.
Aquest gravamen va començar per alleujar les conseqüències econòmiques de la pandèmia i la crisi energètica. Ha estat prorrogat i s'espera que continuï almenys fins al 2025. Tot i això, els rumors de convertir-lo en un tribut permanent han encès les alarmes a la banca espanyola.
De fet, ja adverteixen dels efectes negatius que podria tenir sobre el creixement econòmic del país.
El Banco Santander parla d'un fre del creixement econòmic
Ana Botín va ser contundent a la seva declaració: “Aquest impost va directament en contra del creixement econòmic”. Segons la presidenta del Banco Santander, la càrrega fiscal imposada a les entitats financeres no només redueix els marges de benefici. També limita la capacitat d'inversió del banc en projectes d'innovació i creixement.
En les paraules, aquest tipus d'impost afecta directament la competitivitat del sector bancari a Espanya. El deixa en desavantatge davant d'altres entitats internacionals que no enfronten la mateixa càrrega.
El sector bancari a Espanya, representat per les diferents patronals, ha compartit aquesta postura. Han assenyalat en repetides ocasions que la banca suporta una càrrega fiscal excessiva, cosa que afecta no només els beneficis de les entitats. També a la capacitat del sector per donar suport a l'economia a través de préstecs i finançament.
Com afecta l'impost a la banca i als clients
Des de la seva implementació, el gravamen ha impactat els comptes de resultats de bancs com el Banco Santander, BBVA i CaixaBank, entre d'altres. En reduir els beneficis d'aquestes entitats, la mesura en limita la capacitat per augmentar la inversió en productes i serveis financers. Això podria traduir-se a llarg termini en un encariment dels préstecs i en menys opcions de finançament per als consumidors i empreses.
Per als clients, la continuïtat d'aquest impost podria implicar condicions menys favorables en productes bancaris com ara hipoteques i préstecs personals. Fins ara el Banco Santander i altres entitats han evitat traslladar completament el cost d'aquesta taxa als seus usuaris. Però la situació podria canviar si el gravamen es fa permanent.
La pressió econòmica sobre els bancs els podria portar a ajustar les condicions dels seus productes. O fins i tot a cobrar comissions addicionals per compensar la reducció als marges de benefici.
En principi, l'impost estava dissenyat com a mesura temporal, amb una durada inicial de dos anys. La recent pròrroga fins a finals del 2025 i els rumors que el Govern estigui considerant la seva implementació indefinida han posat en alerta el sector. Des del Govern, argumenten que aquesta mesura ajuda a garantir l'estabilitat econòmica i a generar ingressos addicionals en temps d'incertesa global.
El Banco Santander té molts suports
El Banco Santander no està només en aquesta postura. La majoria de les entitats que operen al territori espanyol s'han mostrat en desacord amb la mesura des de la seva instauració. Consideren que la càrrega impositiva al sector ja és elevada, i sostenen que l'impost en limita la competitivitat a nivell global.
A més, el sector insisteix que una càrrega fiscal excessiva podria desincentivar la inversió estrangera i provocar una fugida de capitals cap a altres països. Tenen un sistema impositiu més favorable per al sector financer.
La possibilitat que l'impost temporal es converteixi en permanent representa un desafiament per al Banc Santander i altres entitats. Es troben en un entorn cada cop més competitiu i regulat.