Que els torrencs de pro no pateixin: la tradició de «fer barrera» segueix ben viva. Un tomb pel centre de la vila i també per Baix a Mar, aquest divendres 28 de desembre —dia dels Sants Innocents— al matí, era suficient per comprovar que diversos grups de canalla, «armats» amb els seus bastons, s'encarregaven de barrar el pas, a canvi d'una propina, a diversos torrencs i forans, als quals, de vegades, toca explicar els detalls d'aquesta tradició genuïnament torrenca, que ve de fa generacions.
A 'dalt la Torre', diversos grups de canalla
A mig matí, travessar el carrer Nou era un risc. Més enllà, a la plaça de la Font, els crits delaten un primer grup de canalla, que prepara els seus bastons al carrer de la Muralla. Són la Marta, la Noa i el Roc, també acompanyats del David, i als quals se sumarà un altre grup de canalla d'aquí a una estona.
Fan primer de Primària a l'escola Antoni Roig i alguns pares, recordant que de petits ells també feien barrera, els han animat a fer-ne enguany. El botí, cap a les onze, era de set euros, assolits tots ells amb els seus dos pals, decorats amb les llufes típiques d'aquest dia dels Sants Innocents.
A la mateixa zona ens trobem, amb un bastó lila, el Pere, que fa tercer a l'Antoni Roig. Acompanyat del seu pare, va fent barrera pel carrer Nou després d'haver passat per Baix a Mar a primera hora del matí.
A Baix a Mar, una bona colla
Marc, Ramon, Josep, Rafel, dos Paus, Joan, Carla, Aida i Berta: un total de deu nens —i no tan nens, també adolescents— han format diversos grups que, amb tres bastons diversos, s'han dedicat a fer pagar la barrera als veïns de Baix a Mar, el barri marítim de Torredembarra. Molts d'ells estudiants de l'Antina, d'altres fins i tot dels dos instituts de la vila, han unit esforços per recollir unes quantes monedes aquest divendres al matí.
Tots ells, els de dalt la Torre i Baix a Mar, persisteixen avui amb una d'aquelles tradicions pròpies de Torredembarra que, tot i que alguns anys va sembla perduda, sembla ara que es resisteix i que continua activa. Per molts anys, doncs... i per moltes monedes.