Ja hem tancat el 2019, un any que la majoria de persones no té clar si ha estat, bo, dolent o regular. No ha estat un any del tot negatiu en línies generals, però tampoc passarà a la història per cap gran fita ni gesta especials, menys encara a les comarques tarragonines.
Obrim avui el 2020, any cap i cua i d'inici dels anys vint del segon mil·lenni. Anys com el que acabem d'encetar semblen especials en certa manera pel sol fet d'existir. Tanquen una dècada, n'obren una altra i són ideals per reajustar el retrovisor amb certa perspectiva i per enfocar bé els fars amb mirada llarga.
Amb deu anys, tot canvia o hauria de canviar. La Tarragona de 2010 no és la mateixa que la del 2020, tot i que algunes de les assignatures pendents, ho eren llavors i ho segueixen sent ara. Principalment en matèria d'infraestructures claus pel territori i relligament de la mobilitat interurbana, que la inestabilitat política d'aquesta segona part de dècada ha deixat en stand by o ha fet que avancin més lentament del que fóra desitjable.
No farem una carta als reis de projectes a desencallar o accelerar ni tampoc un llistat de les desgràcies, greuges o fracassos col·lectius d'aquests deu anys que anem deixant enrere. Se n'ha parlat moltes vegades i lamentablement segur que hi haurà noves ocasions per incidir-hi novament durant aquest nou període que comença.
Però avui, per començar l'any amb optimisme i energia positiva, és millor fixar-nos en algunes de les fortaleses que tenim i que sí que progressen a bon ritme, esdevenint alguns dels grans eixos transformadors que hauran de configurar la Tarragona del futur.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Parlem, per exemple, del Port de Tarragona i del seu ambiciós pla d'expansió per consolidar-se com la principal infraestructura regional; parlem de la capacitat d'atracció turística que segueixen tenint les nostres terres, no només a la costa, sinó també a l'interior; d'indústria, de la química - que continua sent el gran motor econòmic tarragoní - i de sectors emergents com el tecnològic, que amb eines com el Clúster TIC Catalunya Sud està demostrant que ha arribat per quedar-se...
Podem també parlar de la Universitat de Tarragona, de la Regió Catalunya Sud, que ha de materialitzar-se per esdevenir un efectiu pol de captació de recursos europeus, de la nostra cultura popular, de centenars d'entitats socials, culturals i solidàries que al llarg i ample de les nostres comarques posen el seu granet de sorra per configurar una societat civil tarragonina, més forta i cohesionada...
Parlem de patrimoni, que hem d'aprendre a cuidar millor perquè ens ancora a les nostres arrels per construir el futur amb més fermesa, de tradicions, a reivindicar i adaptar als nous temps per no perdre-les, d'agricultura i cultiu del producte de proximitat que permeti guanyar-se la vida i d'equilibri poblacional per evitar la despoblació rural, un dels reptes majúsculs que haurem d'afrontar aquests anys...
Podem parlar de moltes més coses, segur, però essencialment del que es tracta és de no defallir, de seguir pensant i treballant al peu del canó per la Tarragona que volem i que tots plegats necessitem. Avui encetem un nou període per seguir sumant esforços i fer-ho possible. Bona entrada d'any a tothom!