Tres de cada quatre famílies que havien sol·licitat una beca menjador a Reus la rebran. Són les dades que ha donat a conèixer la regidora de Benestar Social de l'Ajuntament, Montserrat Vilella, que ha fet incís en l'increment que suposa respecte al curs anterior. S'ha registrat, també, un increment en el nombre de sol·licituds en relació a les dades del curs 2018-2019.
[predef]reus-144[/predef]
Encara queden 314 sol·licituds per resoldre de famílies a qui s'ha requerit més informació, però des de Benestar Social s'ha informat que les demandes acceptades són 2.656, un 15 % més que el curs passat. També s'han incrementat les sol·licituds, tot i que en menor mesura, un 6,7 %. Pel que fa a les denegades, que suposen un 17 % de les presentades, solen desestimar-se perquè les famílies superen el llindar econòmic establert per la Generalitat de Catalunya.
Participació de la Generalitat i de l'Ajuntament
Entre les famílies que rebran un ajut per fer front al menjador escolar aquest curs, n'hi ha que el rebran del Govern català, n'hi ha que el rebran de l'Ajuntament, i n'hi ha que en rebran una part de cada administració. Segons Montserrat Vilella, la filosofia del govern local és la de complementar aquells ajuts que la Generalitat estableix en el 50 % i, segons els criteris del consistori, cal que arribi gairebé a la totalitat.
Per fer front a aquesta línia d'ajuts s'ha pressupostat una despesa de 2.257.000 euros enfront dels 2.035.000 euros del curs passat quan, de fet, la despesa real va acabar sent d'1.800.000 euros. La variació va ser d'un 11 %, i si enguany es manté, es destinaran finalment a les beques menjador de Reus uns dos milions d'euros. La diferència entre el pressupostat i la despesa final rau en les sol·licituds pendents de resoldre en el moment de pressupostar-ho i en l'entrada i sortida de famílies durant el curs.
La Generalitat assumeix el 69 % d'aquest pressupost, que suposa 1.587.000 euros. Els 713.000 euros restants els aporta l'Ajuntament de Reus. Els ajuts es destinen directament a les entitats o empreses que gestionen els menjadors escolars i no a les famílies «perquè és més àgil», ha aclarit Vilella. Els ajuts de la Generalitat poden ser per al valor total del menú o per la meitat del seu valor.
La complementació del consistori reusenc
En aquest segon cas, l'Ajuntament el complementa amb els seus propis criteris. Per una banda s'actua en cas que des de Serveis Socials s'hagi detectat que la família en qüestió es troba en una situació vulnerable. En altres casos, però, hi ha famílies en les quals la feina dels pares i mares ocupen l'horari de menjador i, per tant, se'ls concedeix un ajut per compensar la manca de conciliació familiar.
Tant en aquest cas com en el de la resta de famílies beneficiàries, el consistori local permet compactar els ajuts. Això implica que, si s'ha rebut un ajut que permet cobrir la meitat del cost de cada menú diari, es pugui fer servir per pagar íntegrament el cost de la meitat de menús. En lloc de quedar-se al menjador escolar cada dia pagant la meitat, l'alumne es quedaria la meitat de dies al menjador escolar tenint tota la despesa pagada.
Aquesta possibilitat està pensada, per exemple, per famílies que puguin prendre els fills a dinar a casa seva o d'algun familiar durant dos o tres dies a la setmana. La darrera de les polítiques local aplicades a les beques menjador és la que vol incidir en la «responsabilitat del beneficiari». És per això que, en cas que l'ajut l'atorgui totalment o de manera parcial l'Ajuntament, no cobrirà «deu cèntims simbòlics per tal que es tingui constància que aquest servei té un cost».
Ajuts compartits entre administracions
Set de cada deu sol·licituds acceptades compten amb ajut de la Generalitat i de l'Ajuntament en diferents proporcions. La majoria d'aquestes arriben a cobrir 6,10 euros dels 6,20 que costa el menú, deixant només els deu cèntims de la política de responsabilitat del beneficiari de l'Ajuntament. Quatre de cada deu sol·licituds acceptades —és a dir, 1.066— obtenen la meitat de l'ajut de la Generalitat, una part de l'Ajuntament, i la família ha d'abonar 1,90 euros si no opta per compactar aquests ajuts.
En menor proporció es troben les 233 famílies amb mig ajut del Govern català i mig del consistori local, amb l'excepció de «10 cèntims simbòlics». La Generalitat assumeix la totalitat del preu del menjador a 115 famílies, i la meitat del cost del servei de 567 alumnes. A l'altre cantó de l'estadística, les 122 ajudes que destina l'Ajuntament, i que arriben a cobrir 5 euros dels 6,20 que costa cada menú.
Si bé la gran majoria de les escoles de la ciutat compten amb menús escolars que costen 6,20 euros, a l'Escola d'Educació Especial Font del Lleó suposen 12,75 euros. El motiu és el monitoratge necessari per cobrir aquest servei, però aquest tret també es contempla en la concessió d'ajuts. En aquest centre hi haurà 19 famílies que, aquest curs, comptin amb una subvenció de la Generalitat per al total del cost i tres famílies més que rebin mig ajut de l'administració catalana i mig de l'Ajuntament, que seguirà sense cobrir els deu cèntims «simbòlics».