Segons va promulgar la OMS al 1948, "la salut no és només l'absència de malaltia" sinó un estat de benestar físic, psicològic i social "en el qual intervenen els pensaments, emocions i comportaments de la persona". Les emocions són reaccions psicofisiològiques que tots experimentem en el nostre dia a dia encara que no sempre siguem conscients. Són de caràcter universal, sorgeixen davant de situacions que suposen una amenaça, pèrdua, dany, novetat, etc. i ens preparen per poder donar una resposta adaptativa a aquesta situació. D'entrada, doncs, les emocions es consideren adaptatives però també dependrà de la interpretació que la persona faci de l'estímul, és a dir, del significat que li doni a aquest, i de la resposta d'afrontament que generi.
La creença que els processos psicològics de tipus emocional afecten la salut física té el seu origen en temps remots. Una persona sana ha d’estar-ho tant en ment com en cos. Les emocions considerades positives (bon humor, alegria, optimisme,) així com les negatives (ansietat, ira, tristesa, estrès,) influeixen en la salut: les positives òbviament representen un benefici per a la nostra salut, ja que ajuden a suportar les dificultats de una malaltia i faciliten la seva recuperació. Per contra, en el cas de les pertorbadores, l'efecte és negatiu ja que certes reaccions patològiques desmesurades provoquen una experiència afectiva desagradable i una alta activació fisiològica que fa més vulnerable el sistema immunològic i que per tant afavoreix el desenvolupament de certes patologies físiques i mentals.
Davant d'un excés de càrrega emocional, cada persona pot presentar una simptomatologia diferent: problemes físics (trastorns digestius, cefalees,) cognitius (obsessions, preocupació excessiva) o conductuals (addiccions). La reacció davant determinades situacions i les emocions són diferents en cada individu i a fi de fer front a situacions generadores d’estrés i evitar veure’s desbordat per elles es fa necessari disposar de certes destreses i estratègies que ens ajudaran a no perdre el control.
En l'actualitat, el tractament de les malalties ha passat d'un enfocament merament biologicista o reduccionista a un d’holístic que entén l'ésser humà com un ésser complex amb un cos que de vegades pateix i uns processos mentals que en alterar-se també produeixen patiment. Els tractaments de tipus integral contemplen tant els aspectes orgànics com psíquics del pacient ja que entenen que hi ha una poderosa interacció entre ells. Salut física i mental formen un binomi indissoluble. D'altra banda, aquesta interacció és una via de doble sentit: els factors psicològics poden contribuir a generar o agreujar trastorns físics i també les malalties orgàniques per la seva banda poden afectar la manera de processar la informació així com l'estat d'ànim.
Victoria García és psicòloga i coach (col·legiada 19674) a Tarragona — www.victoriagarciamasip.com
