Recordeu quan va sortir el primer cas de coronavirus a les comarques de Tarragona? En aquell precís instant en què entrava al vostre cap la informació, no us podíeu ni imaginar tot allò que acabaria passant. De veritat. Impossible crear una història tan i tan boja com la que estàvem vivint. Tancants en una presó de totxana — o paper de vàter—, sense poder trepitjar el carrer i sortint a aplaudir la feina d'uns herois que no portaven capa i, en molts casos, el material necessari per poder exercir.
Vau llegir més d'un cop que «aquesta és la nostra guerra», seguit d'un «i només us heu de quedar a casa per guanyar-la». Instruccions fàcils, a priori. No tant per un batalló plagat de membres de la «Generació Z» i «Millennials» que el més a prop que havien estat d'una «guerra» era en la seva pantalla quadrada de televisió mentre juguen al 'Call of Dutty', sense saber que hi havia darrere d'alguna de les batalles que estaven basades. Però que dic. Si estaven acostumats a no sortir de casa per enganxar-se a la maquineta i no trepitjar carrer.
Tots ells anaven acompanyats dels coneguts com a «boomers». Tots aquells del «baby boom» de després de la guerra. D'aquelles de veritat, és clar. Tots ells, però, anaven armats amb paper higiènic, mascaretes que no saben ni com es posaven i guants, «perquè ho deien i ho veien a la tele». Clar exemple d'aquelles persones que les seves fonts d'informació eren 'Sálvame' —Deluxe, Naranja, Limón, tots valien—, l'Ana Rosa i tot allò que sortia en un programa d'esports, precisament, quan no n'hi havia. Cadascú que se situava en algun d'aquests bàndols.
En temps d'entreguerra, tots ells anaven per separat al carrer i dissimulaven quan es veien. I, com ara, lo poc que es veien era casa. En aquell moment, però, passaven més estona del compte plegats. La fusió de tot plegat els portava a «voler guanyar la batalla» fent coses que no havien fet mai. Sortien el balcó a cantar, tocar la flauta (!) o qualsevol instrument, feien 'challenge' d'Instagram, i moltes altres coses insuportables. A més, hi havia gent que no feia res d'això i sortia al carrer quan no ho podia fer.
Ja veieu, com volíeu que guanyéssim aquesta guerra amb aquest exèrcit. La crisi ens va deixar coses molt bones, el «CovidBoom» on van néixer milions i milions de nadons, clar, tant temps tancat a casa... La millor informació de la demarcació la donava TarragonaDigital i encara us la dona! Ja veieu...
No us penseu que m'oblido d'explicar-vos quan va ser el primer cas de la Covid-19 aquí. Sembla que faci molt, però ni més ni menys, avui fa tot just 21 dies, altrament dit, tres setmanes exactes. Tampoc fa tant. O potser fa molt? Ja no ho sé.