A diferència de Terol, que després de vint anys de lluita, per fi sembla que ja comença a existir, el Baix Penedès és una comarca que, pel Govern de la Generalitat, no existeix. O més ben dit, només existim per encapçalar els rànquings menys afavoridors: líders en atur i líders en producció de marihuana. La relació entre els dos indicadors és evident.
Després de tres anys sense pressupostos de la Generalitat, aquest 2020 sembla que finalment tindrem comptes públics actualitzats. En termes generals, suposen un lleuger increment respecte als del 2017. Al detall, el Baix Penedès no només no es beneficia d’aquesta petita expansió, sinó que encara recula més.
Les xifres són prou clares. El pressupost del 2015 deixava 7,3 milions d’euros al Baix Penedès. Al del 2017, la inversió a la comarca queia fins als 5,2 milions. Aquest 2020, només rebrem uns pírrics 1,9 milions. En inversió per habitants, som l’última comarca de Catalunya. I això que l’àmbit del Penedès ha passat de rebre 28 milions d’euros el 2017 a 35 milions aquest any. Però d’aquests 35 ‘quilos’ penedesencs, el Baix Penedès només se’n queda un trist 5,4%.
Suposo que alguns diran que això de fer-se les víctimes davant d’uns comptes és més vell que «el ‘nar a peu». Que, agafant una dada o altra, tothom pot acabar demanant més, amb el qual al final s’ha d’acabar prioritzant. Però, de veritat que la comarca amb més atur de Catalunya —des de fa anys i anys— no és una d’aquestes prioritats? De veritat que una de les comarques catalanes que més creix en ciutadans (si no la que més) no necessita més recursos per posar serveis com els de salut, ensenyament, transport o seguretat al nivell que s’exigeix?
Arran de les conseqüències que va comportar la borrasca Glòria al Delta de l’Ebre, diferents veus del territori ebrenc van tornar a lamentar l’abandonament que pateix aquella demarcació, tan allunyada dels centres de decisió i de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquí resulta que estem ben a prop de l’àrea metropolitana, tan a prop que ja gairebé ho som, diuen. Deu ser per això que no ens veuen.
El Baix Penedès és un enorme forat negre entre Barcelona i Tarragona que ningú vol tocar ni amb un pal. Imagino que ara que venen eleccions al Parlament els diferents representants polítics de les formacions que es presenten tornaran a fer parada a la comarca per fer les seves promeses habituals. N’hi hauria d’haver prou amb plantar-los el pressupost a la cara perquè aquesta els caigués de vergonya. Però ni així.