Fa temps que em ronda una reflexió sobre l'esport i tot allò que l'envolta la comunicació i la societat. En un món hiperconnectat, on tothom pot dir de tot a tothom i les vies de contacte són tan directes, queda més demostrada que mai una petició totalment incompatible. Vull pensar que el públic busca en els mitjans de comunicació informació seriosa i contrastada, el més fidel possible a la realitat. Es busca la màxima objectivitat. Ara bé, si qui te l'explica no té la teva bufanda posada, alerta!
No són pocs els pensaments contraris a certs programes de comunicació esportiva. Si els periodistes són empassats pels seus personatges, dolent. Ara bé, si qui t'explica certa informació no té la bufanda del teu pensament o mira per un interès més general, dolent també. M'agradaria creure que aquest darrer pensament és minoritari, però si realment són pocs, caram quin soroll que fan. Sigui per un nap o per una ceba, la qüestió és queixar-se. I aquest és un problema que va més enllà del món esportiu: si no és dels meus, és dels altres i és el dimoni.
A l'esport és una tònica habitual. Si no fas gala de la teva bufanda, dels teus anys de soci d'una entitat o de qualsevol detall que t'identifiqui amb uns colors concrets, et miro amb recel. Si no escrius a les teves xarxes socials que estàs plorant per la derrota del 'fulano', ets del 'mengano'. Si no escrius que lamentes profundament la situació que travessa el 'pepito', ets del 'manolito'. I si lloes o critiques quelcom dels dos, ets un 'jaquetes'. La rivalitat ha d'existir fins a cert punt. Però caldria deixar-la a la graderia, de públic a públic. Els sectors professionals que envolten l'esport haurien de jugar en una altra lliga independent.
Aquest és un missatge que també es pot aplicar als clubs i els seus dirigents. Després de més d'una dècada en el món del periodisme esportiu, no són pocs els complexos, les crítiques i les enveges d'A cap a B i de B cap a A que he viscut. Actituds dignes de pati d'escola. Deixeu que cadascú actuï com vulgui i no imposeu el vostre pensament. Si quelcom no t'agrada, gira la cara. No vomitis ni censuris. Ignora. Senzill de fer, difícil de veure.
Joan Alfons López, responsable d'esports a TarragonaDigital