Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Clavells damunt de l'aigua

Clavells passats per aigua

Ahir, la remor de l’aigua que travessava les entranyes del Pont Vell de Montblanc va eclipsar el Cant dels Ocells que sonava. Al punt del migdia, una bona representació del teixit institucional i de serveis de la comarca es va aplegar als peus del monument medieval i aquesta melodia va tancar l’acte d’homenatge a les víctimes i els damnificats de la riuada del Francolí de tot just un any.

L’aiguat de Sant Marc del 22 d’octubre de 2019 va deixar sis persones mortes, dues de les quals encara continuen desaparegudes, i unes destrosses materials valorades en més de 3,5 milions d’euros. Davant d’aquesta situació, els ajuntaments dels municipis amb més afectació es troben al límit de la seva capacitat econòmica, ja que han hagut d’assumir, només amb els recursos propis, bona part de les reparacions de les instal·lacions malmeses.

En aquest sentit, les ajudes promeses per part del govern espanyol no han arribat i no s’han pogut executar les obres de més envergadura que depenen, exclusivament, d’aquest finançament a causa del seu cost elevat. A tall d’exemple, tres dels ponts més emblemàtics de la vila ducal encara es troben totalment inservibles i sense una data fixada en el calendari per a l’inici de la reconstrucció. Per aquest motiu, dotze mesos després, el panorama encara és desolador i sembla que amb la inèrcia que s’acumula tardarem alguns anys més dels previstos a recuperar tot allò que l’aigua es va endur.

Com una ironia del destí, la meteorologia d’ahir ens ho recordava, i durant tot el dia el cel es va vestir d’un color gris clar per neutralitzar les emocions dels conquencs. També va espurnejar força estona i per la seva banda, el cabal del riu que fa un any baixava de la manera més ferotge possible, amb prou feines tenia fils d’aigua que s’escolaven entre els còdols.

Tanmateix, ahir els troncs, el fang i la malesa van ser substituïts per desenes de clavells blancs que els montblanquins van llançar a l’aigua en record de les vides perdudes i dels projectes personals estroncats per la tragèdia. Les flors, al llarg del dia, van baixar riu avall avançant en el seu recorregut fins a arribar al mar, talment fent un camí cap a la prosperitat.