Començo a escriure aquest article mentre s'emet la sèrie 'Drama' a TV3, que no he tingut l'oportunitat de veure, però he estat al corrent de la polèmica d'una sèrie que comparteix el català i el castellà a la televisió pública. Com va dir Francisco Umbral, però, «he venido a hablar de mi libro» i no és que ni més ni menys que l'imminent descens del RCD Espanyol.
El 'drama', per un culer com jo, no és el descens, que és ben merescut i serà celebrat com un títol més —segurament l'únic— d'aquesta temporada marcada pel coronavirus. L'autèntic drama, per tots i cadascun dels pericos, ha de ser el fum que els ha venut Mr. Chen amb la classificació a la Champions League en tres temporades i ha aconseguit abans el descens que no vivien des de fa 27 anys.
Després d'aquest intent de compassió cap a l'equip de Cornellà, toca celebrar-ho de debò. Realment, només em sap greu pels meus coneguts que defensen els colors del club amb respecte vers la resta de clubs. Per la resta d'energúmens, adéu. Encara podeu donar les gràcies per la possibilitat de baixar a Segona Divisió, al Camp Nou i sense públic. La humiliació viscuda encara hauria estat més gran.
Alegrar-se pels mals dels demès, està bé? Segurament, no. Però què hi farem. El futbol és la cosa més important entre les coses menys importants. Et dona grans moments, però ara per ara, no em dona de menjar. Així, continua essent un hobby més per gaudir-ho.
A tot això, el cava ja és ben fresc a la nevera, les copes ben netes i tot preparat per a ser servit i gaudir d'una bona nit, esperant que aquest dimecres, torni a ser 1993 i celebrar el descens de l'Espanyol.