Quasi un mes i mig després de l’inici de les principals competicions esportives de clubs amb representació del Camp de Tarragona, el panorama amb la Covid-19 és l’esperat (malauradament). El maleït virus ha afectat de ple alguns tornejos i equips fins al punt que alguns no han arribat a debutar. Aquestes són les dues cares de la moneda: els que volen jugar i poden fer-ho i els que volen competir i no poden.
El futbol de Segona B i Tercera es troben en marxa mentre que el futbol territorial haurà d’esperar alguna setmana més. En el bàsquet, igual amb únicament el CBT sortint a la pista. En hoquei, idèntic panorama: només competeixen els de la màxima categoria sènior. Aquests poden, volen i juguen, tot i que ho fan en unes circumstàncies poc habituals. L’ajornament de partits és una tònica habitual en les poques setmanes de competició i les classificacions són totalment virtuals i irreals.
L’assistència de públic és nul·la en el futbol i el bàsquet mentre que en l’hoquei, alguns duels són amb limitació de públic o altres a porta tancada. Un disbarat constant que provoca una anada i tornada que no afavoreix ningú. I les entitats i equips més representatius, esperant una llum verda per jugar que, a aquest pas, no s’encendrà fins al 2021.
I és que actualment es vol però no es pot. I segurament s’hauria d’anar més enllà i afegir el «no s’ha», sobretot en les categories més inferiors dels esports de competició on és impossible de sostenir la despesa que suposa la realització de proves PCR abans de cada encontre. Amb prou feines acaben una temporada pel que fa a despeses i ingresos en una situació normal, imagineu-vos amb el panorama actual.
És impossible mantenir el control professional que hi ha en les màximes categories; es vol però no es pot. I és que la línia entre el voler i el deure és massa fina.
Joan Alfons López, responsable d'esports a TarragonaDigital.com