El principal esport de competició col·lectiva del Camp de Tarragona ja camina després de set mesos aturat i equips com el Nàstic, el CBT, el voleibol Sant Pere i Sant Pau i els representants del millor hoquei ja són suant sobre els terrenys de joc per donar-nos alegries. Aquestes habitualment arriben en forma de gols, cistelles i sets. O cosa que és el mateix: victòries. Ara bé, a can Nàstic, avui dimarts hi ha un motiu per, com a mínim, sentir-se orgullós: Gerard Oliva Gorgori.
El riudecanyenc, nomenat segon capità aquesta campanya, és un dels màxims exemples de l’ADN Nàstic que l’entitat vol implantar a la seva forma de treballar des del passat estiu. Un futbolista del territori, un treballador i lluitador nat, algú que no té pèls a la llengua però que té el missatge clar i madur. La derrota al camp del Barça B va arribar després d’un seriós encontre on les errades arbitrals de pes estan en la ment de tots els nastiquers.
Sí, es va cometre una errada en defensa en un llançament de cantonada. Va costar un gol i no el va fer l’àrbitre, Sergio Pérez Muley. Però sí que el col·legiat i els seus assistents van fer un deficient treball assenyalant un inexistent fora de joc en un atac molt perillós dels grana, no va expulsar el local Jandro quan hauria pogut fer-ho i, el més clamorós de tot, no va xiular un penal a favor dels tarragonins en el temps de descompte per una claríssima agafada de samarreta a Gerard Oliva.
I és aquí on entra el de Riudecanyes. Encara que va ser ell l’objecte del penal, el davanter va ser capaç de deixar constància de la seva opinió a les xarxes socials pocs minuts després de finalitzar el matx: «Derrota dura. L’equip ha fet un partit seriós i marxem sense recompensa. No ens excusarem amb jugades arbitrals. Ens deixarem la pell per guanyar, la lliga es curta i cada setmana és una final. Força Nàstic».
Així sí. Aquest és l’ADN Nàstic a seguir. Sense buscar excuses malgrat que sigui totalment lícit en aquesta ocasió, lluitant i treballant fins al darrer minut del matx, suant la samarreta del principal equip del teu territori i fent sentir orgullosa una afició que necessita resultats però també necessita una imatge on sentir-se reflectit, un jugador al qual idolatrar, un escut a lluir i motius per, quan es pugui, tornar al Nou Estadi i ser el jugador número dotze. Que s’estengui l’exemple!
Joan Alfons López, responsable d'esports a TarragonaDigital