Quants cops hem arribat a escoltar a la nostra vida la dita popular que té per títol aquestes línies d’opinió? Un tros de saviesa popular que es pot aplicar en molts àmbits de la vida i que és força estès en el món del futbol. L’actual situació del Nàstic permet aplicar-se-la. L’equip acaba de golejar un rival com L’Hospitalet (5-0), situant-se líder de la categoria i acumulant cinc partits sense perdre amb tres victòries i dos empats on ha fregat el triomf.
[predef]telegramtgndigital-604[/predef]
Tot és molt maco però avui, 1 de desembre, no serveix per a res. S’ha començat bé, quelcom inèdit els darrers anys, però no serveix de res. Això sí, dona motius per somriure després de campanyes de forta amargor. Carpe diem, només faltaria. Això sí, és un somriure contingut, ja que els escassos sis punts que separen el Nàstic del cuer són un clar senyal que qui s’adorm, se la fot. A l’altre subgrup del grup III de Segona B, set són els punts que diferencien el primer del segon i setze sobre el darrer.
El Nàstic està ara d’allò més bé però cal mantenir-ho. No és com es comença, és com s’acaba. Toni Seligrat, tècnic dels grana, ja ha repetit en diferents ocasions que no només cal pensar en l’onze inicial, quelcom habitual a tot l’entorn de l’esport rei, sinó que també cal mirar els onze futbolistes que acaben el partit. L’equip titular i l’equip final. I el valencià sap d’allò que parla. En els darrers dos encontres, els nastiquers han marcat nou gols. Doncs bé, vuit d’aquests s’han anotat en els segons 45 minuts.
Aquest és, sense cap mena de dubte, una demostració de potencial d’una plantilla que en la relació qualitat/quantitat, és una de les enveges de la categoria. Els grana tenen un equip enorme amb un fons d’armari per donar i vendre, permetent-se deixar homes com Ribelles, Pol Ballesteros o Pedro Martín. Superat aquest primer quart de lliga i a quatre partits de l’equador, no val a badar per seguir fent bona la dita d’aquest bitllet.
Joan Alfons López, responsable d'esports de TarragonaDigital