Dissabte, a Valls, vam inaugurar la tercera edició de Mitgeres, una mostra de fotografia documental als carrers i places del nucli històric. El concepte de «frontera» actua com a eix vertebrador durant el recorregut, amb més d’una vintena de treballs que permeten evidenciar múltiples fronteres: la frontera del barri, l’econòmica, la invisible o aquella real com un mur, la frontera psicològica, la dels límits de la ment, la mediambiental i natural o la frontera de casa teva.
Una de les propostes que causa més impacte és la del bar Enxaneta, a la cantonada del carrer de les Monges i el carrer de Santa Anna. L’espai, al llarg de la dècada dels 90, actuava com a punt de trobada de molts joves atrets pel moviment punk i l’ska, i alguns d’ells es van iniciar, entre aquestes parets, en el món de la drogodependència. Per aquest motiu, el fotògraf vallenc Carles Cubos fa un homenatge al col·lectiu ‘Invisible’ a través de dues fotografies que mostren dos dels personatges habituals de l’ambient. 20 anys després, ells són dels pocs supervivents de tota una generació marcada per una frontera social, i també física, que difícilment ara s’aventura a traspassar els límits geogràfics del Barri Antic.
Una realitat molt diferent es respira al carrer de Sant Antoni, just davant de la fornícula de Sant Cristòfol. Allí, dues dones que formen part de l’alta societat protagonitzen un parell de retrats gairebé grotescos que s’emmarquen dins del treball anomenat ‘Estupendas’ d’Ariadna Arnés. La fotògrafa, en les seves múltiples facetes professionals que ha hagut de conrear, reconeix una obsessió aferrissada per retenir a través de l’objectiu de la càmera aquesta espècie comuna en els esdeveniments més destacats. Totes elles, sense saber-ho però ben intencionadament, són les candidates precises per establir quines són les fronteres que encara existeixen entre les classes benestants i més les humils.
Continuant el recorregut, una gran bandera espanyola, concedida per la mateixa reina a la Guàrdia Civil, oneja a la plaça del Portal Nou, una de les entrades més populars i històriques de la ciutat. Paula Artés, amb el treball ‘Fuerzas y cuerpos’ fa evident que la frontera ideològica que separa dues societats clarament enfrontades és més vigent que mai. Tant és així, que la fotografia que s’exposa dialoga amb les nombroses senyeres estelades i les pancartes que pengen dels balcons, a la manera de la resposta ciutadana més incipient.
Un altre dels treballs que paga la pena de realçar és el de Medir Cucurull, als quatre cantons dels carrers del Carme i dels Metges. Les dues lones que pengen d’unes mitgeres multicolors recentment descobertes mostren la realitat d’un dels punts de la mostra amb una major degradació i que es troba ‘Al límit’. En realitat, les fotografies són un clam a la desesperada que resumeix a la perfecció la protesta veïnal que fa anys que conviu amb una frontera temporal que separa un passat esplendorós d'un present cada cop més ruïnós.