Quines dues setmanes de bojos que m'han agafat fora de les comarques de Tarragona. La primera, l'explosió d'IQOXE; la segona, el temporal que ha perjudicat de valent el Delta de l'Ebre i també la resta del litoral, amb imatges dantesques a casa, a Baix a Mar de Torredembarra. D'aquests dies d'actualitat frenètica, en què la feinada de la redacció de TarragonaDigital els ha tornat a elevar al que són, un dels millors equips periodístics de la demarcació, en trec alguna altra conclusió.
Sobretot, l'absoluta indiferència amb què els compatriotes del nord del país veuen Tarragona. I amb la mateixa contundència amb què afirmo això, també dic que no hi ha cap mena de menyspreu en la seva actitud. Afirmacions, totes dues, generalitzades, i que compten amb excepcions: és clar, hi ha de tot a tot arreu! Però la sensació general és que el que passa al Camp de Tarragona —i encara més a les Terres de l'Ebre— els queda lluny; com que els queda lluny, ho desconeixen; com que ho desconeixen, no mesuren la dimensió de la tragèdia (de les tragèdies, aquests dies); i com que no les troben grosses, el cas que en fan és omís o, en el pitjor dels casos, escadusser.
No és cap tòpic (i atenció: no els culpo!), però la seva Catalunya acaba a Barcelona i més avall és València. I respondran: si fos a la inversa, els tarragonins també viurien indiferents a les desgràcies del nord del país. Meeeeeeec. Error. La situació no és simètrica. Per què? Perquè els tarragonins són més bones persones? No! Perquè els mitjans —els públics, però també els 'concertats', com els va catalogar un dia un defenestrat polític català— ensenyen més a la globalitat del país els problemes del nord que no pas els del sud. És aquesta asimetria, aquest defecte, el que provoca la sensació que el nord del país és un cigne i el sud, l'aneguet lleig.
Al nord del país no hi ha animadversió al sud. Hi ha indiferència i desconeixement perquè els mateixos —els mitjans— que ensenyen el nord als del sud no ensenyen el sud als del nord. L'origen del desequilibri, doncs, el trobem a la Barcelona que ho domina tot, també el sistema mediàtic. Heus aquí l'arrel dels problemes i on les comarques de Tarragona i la seva gent haurien de posar l'accent dels seus atacs. Alhora, el de sempre i el més important: la demarcació ha d'anar a l'una políticament i social. A Terol han trigat vint anys, però de moment sembla que els funciona.