El problema principal entre Espanya i Catalunya és que la primera part no reconeix com a subjecte polític la segona. A més, es té com a vàlid l'argument que el govern autonòmic neix de la mateixa Constitució. No obstant això, el cert és que la Generalitat catalana va ser creada, com a institució, el 1359, i precedeix en més de 600 anys el primer document constitucionalista castellà. Fruit del conflicte polític evident, d'ara i de tots els temps, en els últims 100 anys, 10 presidents catalans han estat destituïts, exiliats, empresonats o executats.
Enric Prat de la Riba, empresonat. El primer president de la Mancomunitat de Catalunya va ser un dels dirigents de la Lliga Regionalista que va obtenir un clar triomf a Barcelona en les eleccions del 1901. El febrer del 1902, una vaga general va paralitzar Barcelona, provocant la declaració de l'estat de guerra. En aquella època, la premsa era sotmesa a la censura de l’exèrcit i Prat de la Riba va ser detingut, com a director de la revista "La Veu de Catalunya”, per la publicació d'un article del diari de Perpinyà "L'Independent". En el text hi havia una frase d'uns vinyaters referint-se a la possibilitat d'unir-se a Catalunya en la vaga i allò va ser suficient per ser considerat el text com un escrit subversiu. Enric Prat de la Riba va ser jutjat i empresonat durant una setmana.
Josep Puig i Cadafalch, exiliat. Va ser president de la Mancomunitat entre 1917 i 1924, i amb la crisi de la dictadura de Primo de Rivera va reactivar-se políticament com a membre de la direcció de la Lliga Regionalista. Conscient de les possibles represàlies polítiques, Puig i Cadafalch va amagar en una doble paret a casa seva tot el seu arxiu personal, amb documents de la Mancomunitat. Després de la Guerra Civil, entre el 1936 i el 1942, va estar exiliat a França. Quan va retornar, el règim franquista li va prohibir exercir d'arquitecte altre cop. A partir de llavors es va dedicar a organitzar vetllades literàries i actes culturals semiclandestins.
Francesc Macià, empresonat i exiliat. Amb la dictadura de Primo de Rivera, va anar a l'exili a França, des d'on va preparar el 1926 un projecte d'invasió de Catalunya per Prats de Molló. El pla va ser descobert per la gendarmeria francesa i Macià va ser processat. Va ser condemnat a 2 mesos de presó i després va marxar a Bèlgica, des d'on va viatjar per diversos països d'Amèrica Llatina. Va tornar definitivament a Catalunya el febrer del 1931, després de la caiguda de la monarquia i l'establiment de la Segona República.
Lluís Companys, empresonat, exiliat i assassinat. El successor de Macià en la presidència de la Generalitat va enfrontar una greu crisi política durant el 1934. El 6 d'octubre d'aquell any, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal espanyola. Una insurrecció que va acabar a les poques hores amb el Govern detingut. El Tribunal de Garanties va jutjar Companys i els seus consellers, condemnats a 30 anys de reclusió, mentre l'autonomia era suspesa. El 1939, amb la derrota republicana, Companys va emprendre l'exili i va ser detingut a França el 1940. Va tornar a Catalunya on va ser processat i afusellat.
Josep Irla, exiliat. El titular de la presidència de la Generalitat catalana a l'exili va exercir la representació fins al 1954, quan va renunciar al càrrec a causa d'una malaltia.
Josep Tarradellas, exiliat. Va agafar el relleu d'Irla a Mèxic i va dirigir la política catalana des de l'exili. La mort de Franco el 1975 i l'inici d'una transició a la democràcia van suposar la recuperació de les llibertats i el retorn de la Generalitat i de Tarradellas com a president. Va ser l'octubre de 1977.
Jordi Pujol, empresonat. Guanyador de les eleccions del 1980, el president català va ser processat el 1960 pels anomenats Fets de Palau, una acció de protesta contra el dictador amb motiu d'una visita a Catalunya.
Artur Mas, condemnat i inhabilitat. President que va governar el país entre el 2010 i el 2015, va afrontar un procés judicial per a la consulta no vinculant del 9-N de l'any 2014. Ha estat condemnat a pagar uns 4 milions i mig d'euros per desobediència.
Carles Puigdemont, exiliat. El seu govern va promoure un referèndum sobre la independència l'1 d'octubre de 2017. El 28 d'octubre del mateix any el govern espanyol, a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, va destituir-lo del seu càrrec, conjuntament amb els consellers del seu govern, una decisió que no van acceptar. El mateix dia, el Parlament havia declarat formalment la independència. El 30 d'octubre Puigdemont va marxar a Brussel·les. El 25 de març de 2018 va ser retingut a Alemanya quan es dirigia cap a Bèlgica després que s'hagués activat una ordre europea de detenció contra ell. Després de 12 dies en presó provisional, va ser posat en llibertat el 6 d'abril en mesures cautelars. Actualment és president i responsable d'acció internacional del Consell per la República.
Quim Torra, processat. L'actual president de la Generalitat de Catalunya ha estat jutjat aquesta setmana per un presumpte delicte de desobediència, en negar-se a retirar llaços grocs del Palau durant la campanya electoral. Torra ha defensat la seva innocència i ha dit que mantindrà els seus ideals i la seva fidelitat al poble de Catalunya. El president ha denunciat un judici polític que vol alterar el panorama polític català amb un tribunal parcial.