Aquest dilluns al vespre un bon amic meu de Vitòria m'explicava que es trobava en una coneguda marca de supermercats on hi havia diverses prestatgeries buides davant la forta presència del coronavirus a la ciutat. Ni una sola safata de carn. La verdura i la fruita s'estava a punt d'acabar i ja no quedava paper higiènic. Les cues per passar per caixa i pagar eren molt i molt llargues. Unes imatges dantesques que s’han repetit en altres municipis. L’objectiu: comprar aliments bàsics per tal d’abastir el rebost de casa davant un possible confinament.
La imatge s'ha repetit aquest dimarts amb diversos supermercats del territori amb les prestatgeries buides. És curiós com l’instint humà ens fa actuar, d'una manera en aquest cas força questionable, preventivament davant un perill. De fet, alguns comerciants ja han avançat que estan començant a notar la manca de determinats productes a les prestatgeries arran de la forta demanda.
Tota aquesta bogeria paranoica pel coronavirus amb relació a l’abastiment de productes per part de la ciutadania em recorda a la lectura d’un llibre força peculiar que vaig fer ara fa uns anys. L’obra en qüestió és ‘Zombi - Guía de Supervivencia’ de Max Brooks. La psicosi de l’espècie humana és tan delirant que el que s’està vivint en l’actualitat es podria incloure perfectament en els primers capítols del llibre. Per cert, Brooks també és autor de la novel·la ‘Guerra Mundial Z’, que el 2003 es va projectar a les grans pantalles amb Brad Pitt com a protagonista. Curiosament, el virus del llibre també s’origina a la Xina.
En tot cas, la guia de la supervivència zombi pretén ser un manual d’ajuda de supervivència davant la possibilitat d’una invasió d’aquests personatges. L’obra inclou tota mena de consells per confinar-se a casa, defensar-se davant altres zombis, quin tipus de transport utilitzar, llistes detallades de menjar i material o què s’ha de fer en cas d’haver de fugir d’un lloc.
Òbviament es tracta de quelcom fictici però estem arribant a uns nivells on la realitat comença a semblar-se a la ficció. Espero i desitjo, si més no, que no la superi. La paranoia no ajuda davant els consells dels Governs i les autoritats sanitàries. Tot plegat diu molt de l’espècie humana i de quina manera actuem davant fets històrics com els que estem vivint. I es que hauríem de tenir més por de l’estupidesa humana que no pas del coronavirus.