El 29 de juny és Sant Pere. Es tracta d'una diada que encara se celebra activament en aquelles poblacions en les quals l'apòstol abandera el patronatge de la població, com és el cas de Reus, Sant Pere de Ribes o Rubí.
Però no fa pas tants anys enrere, la data estava molt arrelada en l'imaginari col·lectiu de la societat. Així, en les hores prèvies de la vigília, les revetlles, la coca, els petards i les fogueres protagonitzaven els espais nocturns a les places i carrers de bona part dels municipis catalans.
En aquest sentit, la celebració gaudia d'un arrelament prou fort en el calendari anual, equiparable a la nit de Sant Joan, però relegada a un segon pla. Per això, en moltes cases, carrers i barris es feien celebracions amb una intensitat semblant a les del 23 de juny però amb una mística inferior.
Això passava just una setmana després de Sant Joan i amb l’estiu ja en marxa, sense ser festiu l'endemà. Potser per aquest motiu, la festa ha perdut intensitat des de l'entrada del nou mil·lenni.
Alhora, la davallada d’activitats amb motiu d'aquesta festa ha estat notòria, arreu, fins al punt d'esdevenir un mer testimoni vivencial d'una altra manera de fer. Què se n'ha fet de la revetlla de Sant Pere?