Jo només coneixia l’església de Sant Francesc de Valls a través de les fotografies familiars, aquelles que per Nadal surten de la mítica capsa de fusta i s’escampen damunt de la taula. De totes elles, n’hi ha una que sempre m’ha que cridat l’atenció per la disposició dels protagonistes: d’esquena, amb unes grans ombres que es plasmen a les parets i una tieta àvia vestida de casament. En l’escena, s’intueix, també, part de la gran nau que acull la festa, inexplorable i enigmàtica durant gairebé mig segle.
Per sort, aquesta setmana vaig poder posar fi a tanta mitificació i vaig entrar en aquesta església. L’interior, desballestat i amb les parets descarnades, va decebre’m en comparació amb la majestuositat de les dimensions que pregona el seu exterior. En aquest sentit, vaig trobar l’espai massa petit, fosc i les seves traces eren poc sinuoses en comparació amb les altres construccions homònimes que hi ha ben a tocar.
La cosa positiva és, però, que després de més de 40 anys la recuperació del temple sembla imminent. Així, l’Ajuntament de Valls ha destinat 529.000 euros a unes obres que es basaran en la reparació estructural de la coberta, les voltes de la nau, una neteja interior, el repintat de la façana exterior i la reordenació dels accessos de l’edifici.
Es tracta de la inversió econòmica més gran que un consistori municipal ha destinat a l’espai des de la restitució de la democràcia i, per això, es vol acabar amb les diverses patologies que afecten l’estructura i la coberta, causades per anys d’oblit i pels danys a la teulada, als sostres i a les voltes o per les humitats per filtracions d’aigua.
L’església de Sant Francesc no és un espai qualsevol i la seva titularitat, municipal, així ho demostra. L’edifici, construït entre 1582 i 1595, està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local, però des dels anys 70 del segle XX es troba tancat al culte i en desús, fet que ha propiciat un estat de deteriorament avançat. En això, el 1978 l'Arquebisbat de Tarragona va cedir gratuïtament el temple al municipi, a condició que fos restaurat i se li donés ús públic. Després de 40 anys, sembla que aquest requeriment aviat serà una realitat.