Dijous passat vam saber que el Bravium ha de tancar indefinidament. El Bravium i tot el que dona vida a un edifici que, ara, un any després que s'acabés el contracte, és massa perillós perquè tingui activitat segons l'Arquebisbat, que ha encarregat un informe tècnic.
Que l'edifici en general no està en les condicions que caldria és un fet, i els millors testimonis d'això son els mateixos membres de les entitats que hi tenen la seu. I les que la tenien, com el cau al qual es va 'convidar a marxar' perquè el tercer pis no era habitable. I sembla que segueix sense ser-ho.
També és veritat que, de tot l'edifici, la part que fan servir aquestes entitats és la que s'havia anat mantenint, l'única que s'havia anat mantenint. Bé, aquests espais i el sostre, l'escala i la resta de zones que en un edifici d'habitatges serien comunitàries i sense les quals no es poden fer servir les altres.
I aquest manteniment no s'ha fet precisament per inspiració divina, sinó per la insistència i implicació, també econòmica, del Bravium i de la seva gent. També a les zones que no els corresponia. I és precisament això el que va provocar que, dijous mateix, emetessin un primer comunicat de reacció.
Un comunicat que ja apuntava el que van acabar explicant més àmpliament aquest dilluns en una roda de premsa. De fet és el mateix que, en privat i off the record, ja havien comentat temps enrere, subratllant que era off the record precisament perquè no volien complicar la situació mentre seguien intentant aconseguir una pròrroga del lloguer que, tot i haver-se mencionat verbalment i repetidament, no va arribar mai.
I la mateixa mentalitat han mantingut des de dijous, quan a més de les mostres de suport també han rebut propostes per emprendre mobilitzacions. I tal com van explicar a la roda de premsa, «hem hagut de frenar la gent», amb la mateixa mentalitat de no forçar la màquina, però amb una marxa més de les que tenien posades fins ara perquè, després de tantes promeses, costa més seguir-se-les creient.
Perquè ara ja no estan pressionant per arreglar les goteres, per pintar les parets o per reformar el bar —coses que ja han hagut de fer els últims anys—, ara es troben al carrer, amb la sensació que s'han trobat als morros una situació que feia més temps del que es diu que es preparava.
De fet, situacions com la negativa de l'Arquebisbat a ensenyar-los l'informe arquitectònic o que hi hagi arquitectes que discrepin de la gravetat amb la qual ho ha plantejat l'Església, no ajuden. Qui es veu que vol ajudar és l'Ajuntament, que ha agafat certa funció d'intermediari.
Una mica confosa, sincerament, perquè a més de l'alcalde, Carles Pellicer ha nomenat com a home de confiança en aquesta qüestió Tomàs Barberà que, casualment, també és membre del consell econòmic de la Prioral, part implicada directament com demostra la seva presència a les reunions que fa anys que s'han mantingut.
I tot i que els ànims estan encesos, tampoc sembla que res s'hagi d'aclarir a curt termini. Alguns pedaços per sortir del pas, d'aquells que poden quedar-se força anys, i a veure-les venir. Esperem que, sigui com sigui, i encara que segons diuen el Bravium com el coneixem pugui haver-se acabat, també sigui com comentaven aquest dilluns els seus membres, i coincidint amb Setmana Santa, l'activitat de l'entitat ressusciti.