«Que en l'àmbit educatiu hi hagi més inclusió de les dones en assignatures com història de l'art, música i la dansa. Que artistes deixin de fer lletres masclistes i sexistes a les seves cançons. Sentir-nos lliures i respectades a tot arreu. Que puguem anar pel carrer tranquil·les quan és fosc sense patir per la nostra vida. Que se'ns prengui seriosament i que no siguem qüestionades per tot. Que arribi un dia en què les dones no haguem de manifestar-nos per aconseguir la igualtat en tots els seus sentits. Que a l'àmbit laboral se'ns valori per igual a homes i a dones. Que s'acabi d'una vegada la violència contra nosaltres, que no ens matin ni ens maltractin. Que ens ajudem les unes a les altres. Que la capacitat d'empatitzar sigui superior a la capacitat de criticar. Que la societat deixi de pressionar-nos i aprenguem a estimar-nos a nosaltres mateixes, al nostre cos. Que no haguem de donar explicacions a ningú pel que fem i el que deixem de fer. Que les nostres filles creixin valentes, lliures i fortes».
«Que tant de bo aquest 8 de març sigui l'últim on les dones us hagueu de manifestar pels vostres drets. Que l'esport femení tingui una major visibilitat, que tot i que s'estan fent els primers passos encara queda molt camí per recórrer. Que els homes siguem conscients de la nostra posició privilegiada de poder i actuem en conseqüència. Que els homes comencem cedir i a no posar barreres a l'hora de perdre privilegis que ens venen donats pel patriarcat tan bon punt naixem, i que vosaltres, les dones, pugueu ser lliures. Desitjo que siguem útils per a la causa feminista, que és la de totes i de tots, que assumim d'una vegada la responsabilitat que ens pertoca per aconseguir la societat digna que representa el 8 de març. Que vosaltres, les dones, sigueu lliures a una feina on no se us assetgi, lliures per accedir a qualsevol càrrec; lliures per caminar tranquil·les, lliures per viure tranquil·les sense tenir por que us agredeixin, violin i matin; lliures per ser lliures amb qualsevol de les vostres relacions, lliures per decidir què feu amb el vostre cos — que per això és vostre —; lliures per estar casa, i també per sortir-ne».
Obro l'agenda del mòbil, m'agradaria saber què en pensen del 8-M. Primer els ho pregunto a elles, però després vull també vull saber què en pensen ells. Dones i homes manifesten els seus desitjos i reivindicacions. Elles volen sentir-se segures caminant de nit pel carrer, volem ser lliures. Ells, alguns, no els suficients, comencen a parlar de canvis en la seva actitud, i comencen a subratllar els seus privilegis.
Us toca a vosaltres, també. No cal ser dona per manifestar-se per les dones. No cal ser dona per manifestar-vos al costat de les vostres mares, parelles, germanes, àvies, amigues, cosines o companyes de feina. La lluita feminista és inclusiva. La lluita del 8 de març és liderada, reivindicada i protagonitzada per dones. És el nostre dia, encara que cada dia ha de ser-ho per no necessitar un dia per recordar les víctimes, les desigualtats i les violències. Us toca a vosaltres, també. Us toca manifestar-vos, i no només manifestar-vos, sinó cedir, escoltar i aprendre. Ens veiem als carrers d'aquí a una setmana. I sempre que calgui. Als carrers, a casa, a les oficines, a cada un dels espais públics i privats on ens necessitem les unes a les altres.