Com gran part de Catalunya i de la resta de l'Estat, Torredembarra celebra aquest diumenge —també ahir dissabte— el Carnaval. El de la Torre no és pas un dels grans Carnavals del país: Sitges, Tarragona, Roses, Torelló o Vilanova i la Geltrú destaquen de llarg en la manera com es viu aquesta festivitat, en alguns casos de manera molt singular.
Però és tan cert que el Carnaval de Torredembarra no és un dels grans de Catalunya com que tampoc no ho pretén. La festa té el seu propi relat intern, ha esdevingut un element de cohesió brutal en el calendari festiu d'un municipi de 16.000 habitants, que ha crescut a tanta i tanta velocitat les darreres dècades. Cap esdeveniment al llarg de l'any, cap, aplega tants torrencs. Carnaval s'ha convertit en el pal de paller de la vila: uneix catalanoparlants i castellanoparlants; gent gran, canalla i de totes les edats; d'esquerres i de dretes, del Barça i del Madrid, de Baix a Mar, el casc antic, els Munts o la Marítima. I, a més, ho fa de forma massiva.
Enguany les xifres superen les de qualsevol altra edició: 2.100 persones apuntades, un total de 30 colles —carrosses, la immensa majoria—, i un públic que com cada any es preveu desbordant. El temps acompanya aquest diumenge així que ben segur que el passeig torna a lluir com cada any. Les dades, més enllà dels simples números, posen de relleu un segon factor a tenir molt en compte. El Carnaval de la Torre s'ha convertit en referent més enllà del municipi. Hi participen grups de la resta del Baix Gaià, i fins i tot del Baix Penedès. És, doncs, element cabdal a escala torrenca i far d'atracció respecte a la contornada. Un element més, i no l'únic, de la capitalitat de Torredembarra a la zona, a l'anomenat Baix Gaià.
Arriba, doncs, el dia culminant d'una festa que hauria de fer sentir-nos orgullosos de ser de la Torre. Tant com tenir una Festa Major de primer ordre, com ser del mateix poble que cracks com la Berta Castells o el Llorenç Gómez o com tenir la millor platja i el millor passeig del tot el litoral mediterrani, entre molts altres arguments. Carnaval n'és un més, i dels potents. Ara que ha revifat i que s'ha elevat fins al rècord, mirem d'evitar les tendències autodestructives —que d'això també ens en sobra— i mantinguem-lo. I traiem pit, caram! Que això no ho té tothom.