L'Hospital Sant Joan de Reus ja és de la Generalitat. He d'admetre que, quan vaig començar a fer de periodista m'hauria sorprès la notícia perquè donava per suposat que, com en la majoria de casos, els hospitals o eren de la Generalitat o eren privats, i no entenia què hi feia un Ajuntament gestionant un hospital. Però aquí no, tu, aquí era municipal.
Que en el seu moment s'hagués de fer l'hospital des de l'Ajuntament s'entén per allò del centralisme català i del sud oblidat. Allò que quan ho parles aquí tothom hi està d'acord, i quan ho parles allà et diuen ploramiques. El cas és que es veu que era com una gran medalla, tenir un hospital municipal.
Se'n va començar a fer debat polític quan van començar a anar mal dades, quan la Generalitat va canviar els criteris de finançament i el Sant Joan hi va sortir perdent. CUP i PP van defensar que se l'havia de quedar la Generalitat perquè un Ajuntament no podia gestionar una cosa tan grossa.
Pel PSC era un sacrilegi voler desfer-se del buc insígnia de la capitalitat sanitària que es veu que exercia Reus. I pel govern de CiU —ara JxR—, ERC i Ara Reus, era una visió antireusenquista voler traspassar l'Hospital. Fins al cap d'uns anys, no gaires, quan es va convertir en l'única sortida possible i llavors ja era el carro on havia de pujar tothom pel bé de la ciutat.
Es va signar un Pacte de Ciutat per la Salut a principis del 2017 que havia de ser un fòrum on debatre el futur sanitari de la ciutat. Fòrum que no va anar enlloc, o que hi va anar molt de pressa, perquè al cap de només dos mesos, l'aleshores conseller de Salut Toni Comín anunciava que es crearia un consorci entre Generalitat i Ajuntament per portar l'hospital.
Consorci que, sorpresa, tampoc no va anar enlloc. Que sí, que sí, que la Generalitat tindrà el 55% de la participació i l'Ajuntament el 45%, i càrrecs simbòlics pel territori i tal i qual. Però no, es veu que l'operació no s'havia comentat prou amb el departament d'Hisenda de la Generalitat i es va descartar.
I després va arribar el traspàs que hem tingut ara. Sense el PP al ple, la CUP ha fet allò de 'nosaltres ja ho dèiem', el PSC ha tornat a dir que és una animalada i que la culpa és de la Generalitat, i el govern ha defensat, ara, molt fortament, que era l'única solució possible sense recordar gaire els últims anys i centrant-se en els primers, els de l'esperit que van fer possible l'antic Hospital Sant Joan.
A la pràctica se suposa que no ha de canviar res pels usuaris. Per l'Ajuntament, deixar de gestionar la capitalitat sanitària del sud de Catalunya, un títol que no he acabat d'entendre què significa i que diuen que tampoc perdrem del tot perquè es veu que no es tracta de gestionar sinó d'exercir-la —jo tampoc ho acabo d'entendre, i si ho pregunteu a Móra, probablement diran que ha servit perquè les reserves del seu hospital es fessin servir per tapar els forats del de Reus—.
Per la plantilla se suposa que tampoc ha de canviar res, tots els implicats ho han assegurat repetidament. I amb un bagatge com aquest, sense canvis de guió, ni d'opinió i amb criteris i intencions clares i decidides, no som qui per dubtar-ho. Veurem amb què s'omplen ara els plens municipals, que no vull dir que no hi hagi temes per discutir-hi, però als que els seguim —és a dir, periodistes, polítics, assessors, aspirants a ser-ho i gent amb vicis estranys— se'ns farà estrany no veure l'Hospital a l'ordre del dia cada tres o quatre mesos. Ja ho sentirem a dir; o no, i tal dia farà un any.