D'aquí a quatre o cinc anys potser hi haurà un tramvia que connecti alguns municipis com Tarragona, Reus, Cambrils, Salou o Vila-seca. I això, escrit un mes de febrer del 2020, ben bé podria haver-se escrit l'any 2001, o el 2006, o el 2008... De fet és possible que algú ho fes, era el que havia anunciat la Generalitat de Catalunya. Un d'aquells anuncis que queden desats al fons d'algun calaix del qual algú s'oblida que existeix.
I tornem al de sempre, que regions com el Camp de Tarragona estan plenes de victimistes que només es queixen sense motiu. Perquè haver-se quedat sense trens és una queixa infantil i de comarques, i no té res a veure amb anunciar un projecte de mobilitat com a nou no-se-quantes vegades els darrers vint anys. No és per aquesta deixadesa que els alcaldes afectats reclamaven insistentment desmantellar les vies en lloc d'aprofitar-les, segur que no, segur que tenien una fe cega en la indubtable implicació de la Generalitat en el projecte.
Tots tranquils, a la conselleria de Territori i Sostenibilitat «neguiteja» que aquí ens hàgim quedat sense trens, doncs tot arreglat. No es devia poder preveure que passaria, no es devia poder planificar un lapse de temps més curt o, digueu-nos agosarats, inexistent, entre quedar-se sense trens i l'arribada del tramvia. Sé d'alguns que, després de repetir durant molt de temps que això passaria, deuen estar estirant-se els cabells en veure que ara ho descobreix segons qui.
Segur que polítics d'aquí i d'allà hi haurien pogut fer més. La ciutadania també, apunta Carles Pellicer, alcalde de Reus, que titlla les queixes del Camp de Tarragona —en general, no en concret pels trens— d'«autoanàlisi demagògica». No sé fins a quin punt; a aquella ciutadania que s'ha organitzat en plataformes i entitats se l'ha ignorat força... I veurem ara si són 'només' quatre o cinc anys, o n'acaben sent vint més, fins a veure circular un tren-tramvia.
Ara s'han adjudicat els estudis informatius, el primer pas del primer pas del projecte, i sembla que va de bo. És clar que tampoc seria la primera vegada que una infraestructura estudiada i planificada queda desada al calaix. Veurem com acaba tot plegat, i quin paper hi juga aquest front comú d'alcaldes en matèria de carreteres i trens, que tampoc és una pel·lícula nova i que ja sabem com han acabat les preqüeles.