Els castells van tocar sostre l’any 2016. L’actuació de la Fira de Santa Úrsula de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat descarregant el 3de10 amb folre i manilles, el 4de10 amb folre i manilles i el 4de9 sense folre o l’última victòria dels Castellers de Vilafranca al Concurs de Castells amb també el 4de10 amb folre i manilles descarregat són els exemples d’una temporada de voràgine en què totes les agrupacions oferien en cada plaça el millor que podien.
A partir del 2017, tot i que s’han continuat veient grans gestes, el fet casteller ha notat un petit retrocés. El nombre d’efectius a les colles ha baixat als assaigs i les sortides. Les conseqüències poden ser diverses, com per exemple, la recuperació econòmica que ha fet que molta gent jove es pugui permetre una altre tipus d’activitat de lleure. També pot haver afectat la conjuntura política del país en què, sense voler, es pot haver exclòs alguns membres davant del posicionament que han agafat moltes colles.
Quan falten tres mesos per acabar la temporada 2019, s’observa que la «bombolla castellera» de fa unes temporades s’ha frenat. El volum de gent a les places i el compromís dels castellers als assajos i les sortides està reservat només en les grans ocasions. Les colles necessiten fer un «reset» i mantenen una premissa en què la qualitat de les seves construccions ha de guanyar més pes en lloc de la quantitat de vegades que les aconsegueixin.
Temporada al ralentí
A diferència del 2018, el primer castell de gamma extra no s’ha vist fins a la diada de Sant Joan de la mà d’una Colla Vella dels Xiquets de Valls que, malgrat notar una mica de desacceleració de gent, ha pogut recuperar el 2de9 amb folre i manilles. A mesura que han anat passant les setmanes, els de la camisa rosada han ampliat el ventall, encara que el castell de 10, un dels objectius de la diada de Sant Fèlix, s’ha hagut de postposar.
Els Castellers de Vilafranca també els ha costat arrencar. La renovació en les alineacions dels pisos n’ha estat el motiu. Fins al juliol, no han pogut sovintejar els dos castells bàsics de 9 i únicament s’han pogut plantejar la torre 9 amb folre i manilles com a màxima construcció. Ja a l’agost, els vilafranquins han pogut treure el 3de10 amb folre i manilles, encara que carregar. Per Sant Fèlix, a pesar de no aconseguir el 4de9 net, també han recuperat el 3de9 amb folre i l’agulla.
La Joves de Valls i la Jove de Tarragona també han tingut dificultats durant el principi de temporada, especialment amb el 4de9 amb folre, castell que, com a altres colles, se’ls ha embolicat. Vermells i liles han acabat la primera part de la temporada amb castells de gamma extra, encara que no amb tota la quantitat que desitjaven abans que comencés el curs.
El ritme volàtil s’ha notat molt a les colles de la demarcació. Els Xiquets de Reus, tot i completar el 3de9 amb folre, han estat irregulars amb els castells de la gamma alta de vuit; els Xiquets de Tarragona es troben en una situació delicada i segueixen la tendència a la baixa dels últims tres anys; i els Nens del Vendrell, que volen tornar a ser grans, aspiren a anar més enllà del 3de8 de cara a la part final del curs.
Lluny de la zona tradicional, els Minyons de Terrassa, després d’un 2018 de renovació i el fet de no participar en la diada de Sant Fèlix, han aconseguit uns bons números abans del parèntesi estival. La tardor malva promet. La Mercè, Girona i la diada de la Colla poden ser escenaris en què es poden veure estructures com el 5de9 amb folre, el 3de9 amb folre i l’agulla i el 3de10 amb folre i manilles.
D’altra banda, Capgrossos de Mataró i Castellers de Sants, dues colles que l’any passat van arribar al cim de la gamma extra, han patit un daltabaix per culpa de diverses baixes. Aquest fet denota que, a diferència de Valls i Tarragona, qui és casteller del nord necessita un descans estacional per, si ho vol, tornar-se enfaixar en un futur.
Les xifres han baixat respecte a 2018. Tot i això, els últims tres mesos de temporada, coincidint amb moltes diades destacades del calendari, poden ensenyar arguments per convèncer a l’espectador i fer-li canviar d’opinió.
Els castells de 10 guanyen els nets
Des de l’1 de setembre, els canvis tornen a planar la taula de puntuacions del Concurs de Castells de cara a l’edició del 2020. La comissió assessora del certamen va decidir el passat mes d’agost donar més valor als castells de 10 en detriment dels castells sense folre.
Aquesta modificació pot tornar a portar gent als locals i és que, potser, el fet que les estructures sense folre no requereixin tanta gent ha fet que molts castellers s’haguessin decantat per abandonar l’activitat. Un apunt interessant i, més, quan falten tretze mesos per la cita de la TAP.
També el Concurs ha volgut tornar a donar valor als castells carregats. A pesar que cada vegada més es veuen més construccions descarregades, des del certamen, encara que la modificació no s’ha aprovat per àmplia majoria, veuen que el fet que només comptés abans un castell carregat no correspon a la realitat actual de les places.
Places buides i conflicte audiovisual
Les diades d’enguany, a excepció de Sant Fèlix, no han tingut el públic desitjat. Aquest fet es pot traduir a la baixada de castellers que han tingut les colles o el públic que, en lloc de passar calor, escull seguir l’actuació des de casa seva mitjançant els mitjans de comunicació.
Els castells són un espectacle de cultura de masses i la seva difusió audiovisual es troba en el seu punt més àlgid. Tot i això, des de fa dos anys, el conflicte dels drets d’imatge enfronta les colles, la Coordinadora i els diferents agents televisius.
El 2019, l’anomenada «guerra dels drets» ha viscut moments de tots colors. L’operador Som, titular dels drets, a partir de la gestió col·lectiva que defensa la Coordinadora, s’ha hagut d’enfrontar a la pressió de la Xarxa, antiga propietària, a partir dels patrocinis que aquesta té amb la Colla Vella i els Castellers de Vilafranca. Els tres primers mesos de curs s’han perdut les retransmissions televisives a arreu de Catalunya, però s’ha recuperat l’streaming en obert per Internet.
Per Sant Fèlix, finalment, tot i l’enrenou, els dos operadors van arribar a un acord amb l’Ajuntament de Vilafranca per retransmetre, cadascú amb les seves particularitats, la diada. Tot i això, el conflicte encara no està tancat amb pany i forrellat. De tot aquest afer, només surt la qüestió si la difusió audiovisual castellera pot generar beneficis econòmics a les colles i a tots els agents que les envolten en uns temps on l’activitat va a la baixa.
