Quan el món era d'una altra manera i podíem tombar, m'agradava molt voltar pels mercats de Nadal de la tradició centreeuropea. Al nord de França, a tota Alemanya, a l'Alsàcia o a les imperials ciutats de l'imperi austrohongarès, les festes de Nadal fan olor de galetes de gingebre i canyella, de salsitxes fumades i de Glühwein, aquell ponx especiat que fumeja entre el fred del Rin que se't clava als ossos. Cal tenir el cor mot corsecat per passejar per una d'aquestes fires i no imbuir-se automàticament de l'esperit de Nadal.
Salvant les distàncies, uns quants d'aquests records se't presenten a la memòria i a la nostàlgia quan poses els peus al Christmas Garden Market que s'ha instal·lat al Parc Samà de Cambrils. No hi ha bratwursts ni vi especiat, i no hi fa el mateix fred ni de bon tros. Tampoc hi pots comprar gaire cosa, però no tot ho hem de jutjar per l'oferta consumista. Nadal és, o hauria de ser una altra cosa. A les formes romàntiques i a les bésties del Parc Samà li proven les llums i l'esperit de festa, i connecta de tal manera amb el misteri de Nadal que sembla mentida que fins avui no ens n'haguem adonat.
Agafem els nens a primera hora de la tarda i ens hi plantem. El solstici és al seu punt culminant i la llum va caient amb el pas dels minuts. Ens proveïm convenientment de les panotxes de moresc sec que tenen a la recepció, perquè no es pot anar al Parc Samà amb nens i no alimentar alguna de les bésties singulars que hi habiten. A mi m'ofereixen vermut Yzaguirre i caldo Aneto, que accepto perquè s'ha de dir que sí a tot, encara que hauria de fer més fred perquè fossin una necessitat peremptòria. No està mai de més un glop quan vas amb nens, però. Les tortugues i els eriçons mediterranis són el seu objectiu d'avui. Estaran entretinguts dues hores buscant fauna, almenys, Seguim la llarga rambla humida i els busquen dintre de les seves cases de fusta. Però es fa fosc de pressa i no volen sortir.
Tenim més sort amb els paons, que s'enfilen als arbres quan ens veuen com si fossin micos o amb els ratpenats, una mica molestos amb les llums de Nadal que acordonen les pistes de terra fins a arribar al llac romàntic. En passar sobre el pont i pujar les escales engalanades de la glorieta central de l'estany, tot d'ànecs impertinents es comencen a queixar. No fan gaire cas del grans de moresc, que acaben empassats golafrement, amb panotxa i tot, per un cérvol banyut que potser no comparteix la joia familiar nadalenca del passeig, però que no li fa cap fàstic a l'ofrena que li portem com els reis d'Orient.
Al final del trajecte marcat —l'organització ha dissenyat un parell de recorreguts per a aquest Mercat de Nadal— cal no deixar-se l'Hivernacle que avui, entre les fulles de plataner, acull un Naixement inesperat. Ens crida la llum. Al costat del gran pavelló, baixant cap a la casa senyorial del marquesat de Marianao, s'hi han posat les parades. Perquè un mercat, encara que sigui de Nadal, sempre ha de tenir parades. Passem un altre pont de fusta que avui se'n deu dir orgànic, i ens plantem davant d'una taula plena de formatges artesans de llet de cabra que fan a Vandellòs. (Tastats a casa amb posterioritat, molt bons). Veiem també ornaments nadalencs altres parades de proximitat i comerç sostenible, però el safari ja fa estona que dura i hem fet una gana que la pal·liaran paperines de xurros i xocolata.
Seiem davant de la font i mengem, mentre gaudim dels canons de llum psicodèlica que deixen el nen en estat de semi hipnosi —molt útil en cas de conats hiperactius i sobreexcitacions— i de les projeccions de lemes als frontispici de la façana de la casa gran. «Pau = Paz», o «Dóna suport en els moments difícils» i missatges compromesos per l'estil. Però això importa més aviat poc, la gent s'hi atura i aixeca el cap com si el festival de llum fossin uns focs d'artifici catòdics.
Sempre és un plaer retrobar-se amb l'espectacular jardí mediterrani que és el Parc Samà i, encara que Nadal només fos una excusa, seria ben bona per fer-hi la passejada màgica que ens proposa enguany. Per sort, per molt que t'hi resisteixis, Nadal sempre t'acaba vencent. És un exercici d'humilitat —i aquestes festes sempre haurien de ser això— deixar que ho faci en aquest espai convertit per les llums i el capvespre en un espai oníric difícil d'oblidar. Molt eixut has d'estar per dins perquè no te'n quedi petja. Ja és negra nit, però amb el passeig d'avui quedarem il·luminats fins a la Candelera. Bon Nadal.
