El ministre d'Afers exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, ha relatat al diari alemany 'Die Welt' la dificultat que suposa per a ell visitar el seu poble natal, La Pobla de Segur (Lleida): «Sí que puc anar, però no seria molt agradable. Per tot arreu van penjar cartells en què em titllaven com una vergonya per al poble» i afegeix que «la revolada que causaria la meva visita és una cosa a la qual no em vull sotmetre, i tampoc voldria que els meus amics d'allà haguessin de suportar-ho».
[predef]app-catalunya-diari-159[/predef]
Quan ha estat preguntat sobre per què els no independentistes no es manifesten, afirma que «hi ha gent a Catalunya que ha començat a plantar cara als separatistes» però que «acaben tenint problemes». Tot seguit ha recalcat: «A tota persona que no sigui catalana de naixement se li dirà que marxi. Jo això ho anomeno racisme. I els que són com jo, catalans i estan en contra del moviment, se'ls crida traïdors».
«Espanya no té una narrativa per contrarestar el relat dels separatistes»
Pel que fa a l'efecte que està tenint el desafiament independentista en la imatge exterior d'Espanya, admet que «probablement» Espanya no té una narrativa per contrarestar el relat d'aquells que volen marxar d'Espanya.
Per a Borrell, «els separatistes són excel·lents explicant històries. Són uns professionals en això i no tenen inconvenients a inventar-se una història perquè el relat sigui el més bo». A la seva manera de veure, el Govern anterior --el de Mariano Rajoy-- «no va saber com contrarestar això» i el del PSOE ho està «intentant», però assumeix que «probablement ja és massa tard».
L'entrevistadora dona per fet que el judici als promotors del 'procés' no millorarà la imatge d'Espanya, i el ministre replica que «el poder judicial espanyol s'està assegurant que aquest judici sigui un model de transparència». També recalca que el judici «no és una decisió política» sinó que «es deu simplement al fet que unes persones han violat deliberadament la llei».
Borrell, sobre Artadi i Ana Frank
«Va tenir la poca vergonya de comparar la situació dels catalans amb la desesperada situació de la pobra Ana Frank en l'Amsterdam ocupada pels nazis. A què ve aquesta comparació? Cal estar malament del cap. Qui parla així viu en un món paral·lel». Amb tot, el ministre insisteix que «no hi ha una altra solució» que el diàleg per resoldre el problema. «Vivim en un estat de dret, els nostres únics instruments són els de la política», assegura.
Borrell també al·ludeix al moviment independentista a Catalunya quan se li pregunta per l'emergència de VOX. Al seu judici, un dels motius és la immigració i «l'altre és la reacció al moviment independentista a Catalunya». En la seva opinió, és «lògic» que el nacionalisme català hagi despertat a l'espanyol, perquè «és clar que la gent s'enfada quan veu que cremen la seva bandera nacional i tota Espanya se la considera una lladre».
Borrell parla sobre la gestió de la immigració i l'operació 'Sophia'
En l'entrevista, al·ludeix també a assumptes europeus, com la gestió de la immigració i opina que la missió 'Sophia', que va ser creada per a la ruta Líbia-Itàlia, hauria de quedar-se en aquesta zona «perquè el flux de migrants no torni a augmentar».
En canvi, recalca que a l'estret de Gibraltar no són necessaris «vaixells de guerra de diferents països», sinó que Espanya i la cooperació amb el Marroc «són prou». «Més aviat, hem d'ajudar els marroquins a controlar les fronteres, i per a això es necessita molts diners», subratlla.
Borrell també diu que, per avançar en la construcció europea, «l'eix Berlín-París és necessari, però cada vegada és menys suficient», per això cal que se sumin més Estats «per participar en la tasca de lideratge».