Bravium Teatre està dolgut i indignat per la manera com l'Arquebisbat s'ha comportat amb ells. L'anunci del tancament del Centre Catòlic ha estat la gota que ha fet vessar el got, i ara afirmen que batallaran. «No traurem d'aquí dins ni un bolígraf fins que no veiem l'informe i tinguem el document de compromís i bona voluntat que ens han dit», ha declarat Ferran Figuerola, president de l'entitat.
El Bravium reclama l'informe tècnic de l'Arquebisbat i diu prou als compromisos incomplerts
El Bravium es planta i batallarà la seva situació davant de l'Arquebisbat
«No traurem d'aquí dins ni un bolígraf fins que no veiem l'informe i tinguem el document de compromís»
No els transmet confiança que, des de l'administració eclesiàstica, s'hagin negat a ensenyar-los l'informe tècnic amb el qual justifiquen el tancament, o que se'ls reclami «buidar la casa» amb l'única justificació de poder-hi fer prospeccions i estudiar el seu estat. Tampoc es refien del compromís que l'Arquebisbat assegura que té amb ells, i pel qual compten amb l'entitat cultural quan s'hagin fet les obres necessàries a l'edifici.
Si les converses que s'estan mantenint aquests dies no arriben a bon port, l'entitat no descarta acabar convocant o impulsant alguna mobilització ciutadana. Agraeixen, de fet, el suport rebut per part de particulars i entitats de la ciutat i de les comarques veïnes.
«El Bravium com el coneixem no tornarà»
El president del Bravium ha sentenciat que «ens volem queixar de les maneres com s'ha portat això i de la mala fe que té aquesta gent». Ha posat d'exemple la manera com es va comunicar la situació de l'edifici la setmana passada. L'entitat es va assabentar per la premsa de l'informe tècnic de l'Arquebisbat, i no se'ls va convocar a una reunió amb ells fins al dijous al vespre, deu hores i mitja després de la roda de premsa.
De fet, Lourdes Domènech, una de les integrants de l'entitat, assegura que «el Bravium com el coneixem fins ara, com a entitat oberta, va morir dijous passat; tant de bo que m'hagi d'acabar empassant les meves paraules». En una línia similar ho veu Ferran Figuerola.
«Dijous passat ens van donar una patacada, tot just enguany que celebrem el 70 aniversari; això ho portaven de fa temps i han aprofitat que no tinguéssim contracte per qüestions legals», ha afirmat. «El Bravium, tal com s'estava gestionant el teatre, crec que no tornarà», ha afegit.
Volen veure l'informe tècnic
Es mostren «molt dolguts» perquè no només no se'ls ha mostrat l'informe tècnic que justifica el tancament de l'edifici, sinó que se'ls ha negat quan el Bravium l'ha demanat. Des de l'Arquebisbat s'han compromès, segons ha explicat l'entitat, a posar els seus arquitectes a disposició de l'arquitecte del Bravium —un membre de l'entitat—.
Una trobada que no arribarà, almenys, fins d'aquí a dues setmanes perquè, segons els ha transmès el prior de Sant Pere, el clergat no es reunirà amb els seus tècnics fins al dia 9 d'abril. Exposen que l'administració eclesiàstica ha incomplert diversos compromisos que havia adquirit, motiu pel qual, ha plantejat Figuerola, «no sé si hi ha terceres persones interessades en l'edifici, en fer-hi altres tipus d'activitat».
Entenen que vulguin rendibilitzar les dependències que ara mateix no es fan servir, i admet que l'entitat mai ha pagat lloguer. El contracte establia que s'havien de fer càrrec dels consums i del manteniment de les seves dependències, i així ho han fet. Per part de la propietat, en canvi, «no han fet res, durant aquests 30 anys», ha etzibat.
«Molt dolguts» per les «mentides» exposades per l'Arquebisbat
Una altra de les crítiques que es fa des de l'entitat cultural és sobre algunes de les situacions que, dijous passat, des de l'Arquebisbat es van posar sobre la taula. Una d'elles és que, durant anys, s'haurien tirat envans a terra i s'haurien fet modificacions estructurals sense cap projecte tècnic.
Una sèrie d'obres que, des del Bravium, s'assegura que no s'han fet. «Sí que hem vist obres al bar, on vam invertir prop de 40.000 euros; els lavabos eren on ara hi ha la cuina, no hi havia ni desaigües», ha etzibat. La setmana passada també es va afirmar que, al sostre de l'edifici, hi havia aluminosi.
Una altra situació que neguen. Admeten que les bigues son de ciment aluminós, que és el que es feia servir els anys 50, però que no implica directament l'aparició d'aluminosi. «Son ells els que no han fet manteniment, almenys, en els últims trenta anys», ha reblat Figuerola. La darrera reparació, d'uns 600 euros, la va assumir íntegrament el Bravium, que va haver de reposar part de la claraboia.
Reubiquen part de la programació
«Hem hagut de tornar els diners de moltes entrades ja venudes, que comporta unes despeses en comissions bancàries; a ells tant se'ls en fa», ha apuntat Figuerola. Una part de la programació, la que s'ha pogut salvar, s'ha traslladat a la Sala Santa Llúcia, i també s'havia rebut suport i oferiments per part d'entitats com l'Orfeó Reusenc o el Centre de Lectura.
Oferiments que no descarten seguir explorant de cara al futur, com els que han rebut per part de socis amb magatzems o espais grans on poder desar el que ara mateix tenen al carrer de la Presó. Curiosament, ha recordat, el Bravium va acollir Santa Llúcia quan se'ls va ensorrar el seu edifici, al raval de Robuster, durant uns anys. Tot i això, no és l'única entitat afectada.
La Cobla Reus Jove i l'Associació de Mags i Il·lusionistes també tenen la seva seu al Centre Catòlic. Dues entitats que han mostrat el seu suport. En el cas de la cobla, el seu responsable ha recordat que l'entitat compta amb més de 70.000 partitures que, ara mateix, no tenen on desar.
L'Ajuntament i Tomàs Barberà actuen de mitjancers
L'entitat cultural de Reus no només ha mantingut reunions amb l'Arquebisbat de Tarragona i la Prioral de Sant Pere. Algunes de les trobades han comptat amb la presència de l'Ajuntament de Reus a través de l'alcalde, Carles Pellicer, i de Tomàs Barberà, a qui el batlle hauria nomenat com a mitjancer per ser-li una persona de confiança.
Tot i aquesta designació, Barberà també és membre del consell econòmic de la Prioral de Sant Pere. Fonts municipals confirmen que l'Ajuntament actua de mitjancer amb l'alcalde al capdavant. Exposen que el Bravium «és una entitat cultural important i històrica la ciutat, i és necessari que pugui mantenir la seva activitat».
És per això que el govern «està en contacte permanent amb les dues parts implicades intermediant en la cerca de la solució més adequada a les seves necessitats». De fet, s'ha posat una nau industrial a disposició de l'entitat perquè hi pugui desar, temporalment, tot el material que l'Arquebisbat els ha reclamat que treguin del Centre Catòlic.
També se'ls han ofert els recursos municipals per al transport d'aquest material i s'estarien buscant espais que puguin acollir temporalment l'activitat de cursos de teatre que ara ha quedat penjada. En una d'aquestes reunions a tres bandes s'hauria arribat al compromís de prorrogar el contracte de lloguer.
Escarmentats de compromisos incomplerts
Compromís que es va incomplir, tal com recorden des del Bravium. Des de l'Arquebisbat s'ha mantingut que, quan s'hagi analitzat la situació i s'hagin fet les obres corresponents, es compta amb l'entitat teatral per tornar a tenir-hi activitat. Tot i haver-se demanat aquest compromís per escrit, l'administració eclesiàstica s'hi hauria negat.
En una de les reunions amb l'Ajuntament d'intermediari, sí que s'haurien compromès a signar aquesta futura implicació amb el Bravium per escrit. Un document que «encara no l'hem vist» i que se'ls va afirmar que es podria signar després de Setmana Santa.
En concret la pròrroga, més enllà de poder garantir el seu futur a l'edifici, la pròrroga també els havia de servir per poder accedir als ajuts públics per l'impacte de la pandèmia. Sense la pròrroga firmada, però, «no ens hem pogut acollir a cap ajut perquè no tenim contracte».
També es va plantejar al Bravium la possibilitat de formar part de la comissió de l'Arquebisbat ha constituït per fer el seguiment del futur projecte del Centre Catòlic. En primera instància, Ferran Figuerola va declinar l'oferta perquè considerava que era part implicada i, per tant, «no podia estar a les dues parts». Tot i això, Pellicer els hauria recriminat que això denotava falta de voluntat. Finalment, hi ha accedit, «però el dia 9 tenen reunió i a mi no m'han convocat», ha afegit.
Sis anys de propostes ignorades
Ferran Figuerola ha volgut posar en context la situació actual. Ha recordat que l'any 1990, amb l'entrada de la junta presidida per Jaume Amenós, es va aconseguir signar un contracte «en precari» per trenta anys, el primer que se signava des de la fundació de l'entitat.
La junta actual va assumir el càrrec quan quedaven sis anys de contracte i ja llavors van començar a demanar una pròrroga. A la pràctica els havia de servir de garantia que les «fortes» inversions que l'entitat tenia al cap, no serien envà. «S'hi van negar en rodó», ha sentenciat Figuerola.
En una altra de les reunions els van presentar pressupostos d'intervencions necessàries a l'edifici per valor d'entre 40.000 i 45.000 euros. El projecte incloïa la remodelació del pis superior, al qual el Bravium no té accés i que havia acollit, fa vint anys, activitat pastoral i l'Agrupació Escolta i Guia Misericòrdia. L'Arquebisbat també hauria rebutjat aquest projecte tal com ha recordat el president.
L'última intervenció que va encarregar el Bravium va ser la instal·lació de tela asfàltica al primer pis per aturar les goteres que provocaven que es filtrés aigua fins a l'escenari i el pati de butaques, renovat fa poc. La primera vegada que van alertar l'Arquebisbat que calia actuar-hi, ha recordat, els van ignorar. Finalment van acordar finançar a mitges l'actuació, d'uns 5.000 euros de pressupost total per al qual, segons se'ls va comunicar des de la Prioral, l'administració eclesiàstica va haver de demanar un crèdit.
Actualment fa catorze mesos que el Bravium desenvolupa la seva activitat sense contracte, després que el que estava vigent s'extingís el gener del 2020 sense que l'Arquebisbat s'hagués avingut a acordar una pròrroga.