Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Las mejores histor

Les bruixes reals més pertorbadores que han existit

Descobreix les 8 històries més esgarrifoses al voltant d'aquestes figures

Las mejores historias de brujas reales.
Les històries més sorprenents i esgarrifoses sobre bruixes reals | Rob Potter

 

Segur que tothom té alguna imatge al cap ben gravada i esgarrifosa sobre les bruixes reals. En cas que et demanis si les bruixes existeixen, cal que llegeixis aquest text i que t'introdueixis dins dels conceptes antropològics de fetillera i bruixa.

Igualment, t'explicarem la història de diverses bruixes que es van capturar i que s'han fet famoses gràcies als maleficis i poders que se'ls atribuïen, com explica 'Carácter Urbano'. Quin component de veritat hi ha en aquests casos? 

CONTINGUT

1. Realment existeixen les bruixes?

2. Les bruixes més esgarrifoses de la història.

3. Les bruixes més conegudes del territori espanyol.

Les bruixes van existir de debò? Bruixeria i misogínia 

A partir de l'edat mitjana, la tradició judeocristiana va instaurar, dins de la cultura occidental, la figura de les bruixes com a caps de turc de qualsevol mal de la societat. D'aquesta manera, les societats més supersticioses van adoptar l'arquetip de fetillera com una dona d'avançada edat amb poders sobrenaturals que es dedicava a fer el mal. 

Aquesta criminalització de les bruixes i la seva extensió, però, es correspon a una perspectiva misògina de les dones  que trobem al món cristià. Les Sagrades Escriptures, de fet, en són testimoni: «No deixaràs viure la fetillera» —Èxode 22:18. 

Ara bé, malgrat que la seva activitat s'arribava a vincular amb el culte i l'adoració a Satan, aquestes dones realment volien envoltar-se de natura per tal de desprendre's de les limitacions de la moral d'aquell moment de la història. Les dones es trobaven a la nit amb l'objectiu de ballar i de gaudir amb l'adoració del plaer. Allò que els inquisidors qualificaven d'aquelarres eren, en canvi, homenatges a la vida, per anar contra les imposicions i les restriccions vinculades amb les prohibicions sobre els seus cossos.

Cal remarcar que, contràriament a la idea que normalment es té, als territoris catòlics del sud d'Europa —com el nostre— les caces de bruixes  van incidir ben poc, tret d'alguns casos concrets com el de Zugarramurdi, molt conegut. Ara bé, al nord del continent europeu la cacera de bruixes va viure una època daurada, especialment durant el segle XVI i XVII.

Durant aquesta època, es calcula que a Escòcia es van cremar un total de 4.400 suposades bruixes, a la part meridional d'Alemanya se'n van cremar 3.229 i, a la Lorena, 2.000. Durant aquesta febre de la bruixeria van aparèixer publicats diversos tractats de l'estil del 'Malleus Maleficarum', que a Alemanya es va difondre a partir de l'any 1487, o la 'Démonomanie des sorciers', que va escriure Jean Bodin, un jurista de França.

Ara bé, l'existència de les bruixes va ser real? En aquest punt, cal saber distingir entre fetilleria i bruixeria. Les fetilleres són personatges urbans que recorren a instruments i mitjans empírics per aconseguir un poder sobrenatural. En canvi, les bruixes són figures del món rural que es relacionen amb l'adoració al dimoni i que són víctimes de la instrumentalització de la religió i de les supersticions.

Les bruixes més esgarrifoses de la història

Això serveix per explicar que durant la història algunes bruixes han existit, fetilleres que s'han fet famoses gràcies als seus rituals, a les seves pràctiques, als poders sobrenaturals que se'ls han atribuït i als seus curiosos historials que, en alguns casos, resulten esgarrifosos.

Moltes bruixes i fetilleres han esdevingut populars gràcies a les seves pràctiques i rituals | Cedida

 

1. La bruixa de Blair Elly Kedward

Es va fer famosa a través del llargmetratge 'El projecte de la bruixa de Blair', de l'any 99. En aquesta pel·lícula, veiem com 3 cineastes s'endinsen a l'interior dels boscos dels Pujols Negres, de l'estat nord-americà de Maryland, per tal de trobar pistes sobre la llegenda d'aquella zona al voltant de la bruixa de Blair.

La història fictícia té un fonament real: es tracta d'un cas que va passar l'any 1785 i que va protagonitzar l'anciana Elly Kedward a Blair, un poble que ara es coneix com a Burkittsville. El febrer d'aquell any, va aconseguir enganyar diversos infants de la zona perquè anessin fins a casa seva i, un cop allà, els va extreure sang amb la intenció de fer alguns encanteris. El final d'aquest cas, però, resulta encara més esgarrifós.

Després de la trobada amb l'anciana, els menuts van tornar a les seves llars i van explicar als seus familiars les pràctiques de Kedward. Aleshores, els habitants del poble van capturar l'anciana, la van lligar a un carretó i van decidir abandonar-la al bosc. Kedward va acabar morint de fred però, després de la seva mort, en comptes d'acabar-se els problemes, va començar a desaparèixer gent.

Els veïns del poble, totalment histèrics i pensant que la dona els havia maleït, van acabar abandonant Blair.

2. La teosofia de Madame Blavatsky 

Amb el sobrenom de Madame Blavatsky, Helena von Hahn és una de les bruixes més cèlebres de tots els temps. Va néixer l'any 1831 a Rússia, i se la coneix especialment per haver creat la Societat Teosòfica, que li va servir de mitjà per difondre diverses creences i coneixements al voltant de l'ocultisme, la clarividència i la reencarnació.

Madame Blavatsky, de fet, va patir una persecució important per haver qüestionat els fonaments religiosos i científics de la seva època, el final del segle XIX. L'any 1875, va escriure una popular obra anomenada 'Isis Unveiled', en què recopilava la trajectòria de les ciències ocultes i els orígens de l'univers de la màgia, mentre subratllava també els errors que pensava que tenia la teologia cristiana.

Més endavant, les seves creences es van veure reforçades gràcies a alguns viatges que va dur a terme a la zona de l'Himàlaia, una part del món on va poder contactar amb el budisme. Cada vegada era més coneguda, i els rumors li conferien poders de profeta i de mèdium. Tal com més endavant es va produir amb la vident Baba Vanga, de Bulgària, mentre els estaments oficials la desdenyaven, molts poderosos —i, fins i tot, persones vinculades amb la reialesa— li van demanar ajuda.

Madame Blavatsky va traspassar l'any 1891, quan tenia 60 anys. Es pensa que podria haver mort de manera prematura després d'haver fet servir el seu cos en més d'una ocasió per tal de provocar manifestacions fenomèniques.

3. La Mare Shipton i les seves profecies

L'any 1488, a l'Anglaterra governada per Enric VIII, es va produir el naixement d'una nena que aviat va mostrar poders vinculats amb l'endevinació. Es deia Ursula Southeil, tot i que es va fer famosa amb el nom de Mare Shipton, i se la coneix perquè va predir alguns esdeveniments altament rellevants, com ara la Segona Guerra Mundial o la invenció d'internet. És un muntatge o és la veritat?

Alguns diuen que va néixer dins d'una cova de Yorkshire, concretament a Knaresborough, i que de ben petita ja va sorprendre per una gran capacitat a l'hora de predir els esdeveniments del futur. Va predir esdeveniments tan importants com la caiguda del cardenal Thomas Wolsey, la desaparició del catolicisme sota la batuta d'Enric VIII i el traspàs prematur del seu fill, la gran plaga que el 1665 va arrasar Londres, la derrota de l'Armada Espanyola o l'arribada al tron d'Anglaterra de la reina Victòria.

Té diversos versicles en què molta gent interpreta que va endevinar que els mòbils i internet s'inventarien: «Els carruatges funcionaran sense que els tibin cavalls, i el món s'omplirà de dolor per culpa dels accidents. Els pensaments aniran volant pel planeta en un tancar i obrir d'ulls». Ens podria estar parlant perfectament de WhatsApp, Facebook o Twitter.

La Mare Shipton, en realitat, va aparèixer durant la mateixa època que el conegut vident Michel de Nostradamus, tot i que com que era una dona la seva figura no va transcendir i tampoc no va rebre cap mena d'instrucció. De fet, la Mare Shipton segueix coberta de misteris i moltes persones pensen que es tracta d'una història fictícia.

La història de la Mare Shipton segueix envoltada de misteris | Cedida

 

  • Et recomanem: Prediccions de la Tercera Guerra Mundial

4. La bruixa de Salem Laurie Cabot

Mercedes Elizabeth Kearsey, que es va fer popular amb el nom de Laurie Cabot i la denominació de sacerdotessa pagana, va decidir viure i desenvolupar la seva tasca a Salem, una ciutat molt coneguda per haver estat el centre de la cacera de bruixes més significativa dels Estats Units, durant els anys 1692-1693. Actualment, Cabot és una bruixa molt famosa i prestigiosa a tot el planeta.

Va néixer l'any 1933 a Oklahoma, i des de ben petita va estar molt interessada en l'ocultisme. De fet, més d'una vegada ha explicat que llegia amb passió tots els llibres d'esoterisme que trobava a la biblioteca de Boston, i quan era jove va començar a aprofundir en el món dels rituals vinculats a la màgia wicca, que és una combinació de pràctiques de tipus ocultista i de la tradició pagana dels celtes.

Al llarg de diverses dècades, s'ha encarregat de dirigir rituals i celebracions wicca diversos, com ara el Samhain o sabbaths, a banda de regentar una botiga molt coneguda de bruixeria que porta el nom de «The Cat, the Crow and the Crown». Ara bé, igualment ha saltat a la fama per diverses polèmiques, com ara per amenaçar amb una arma de foc un policia.

La bruixa oficial de Salem Laurie Cabot no només és una de les bruixes actuals més reconegudes: igualment, és una de les difusores més importants del coneixement màgic, per mitjà d'un gran nombre de llibres que tenen molt d'èxit entre els amants de les ciències ocultes.

5. La reina del vudú Marie Laveau

Es tracta d'una de les bruixes més esgarrifoses de totes. Va néixer l'any 1794 a Nova Orleans, una ciutat coneguda per les llegendes urbanes  i les tradicions vinculades al vudú africà. En aquest escenari tan propici, es va gestar la llegenda negra que envolta la reina del vudú Marie Laveau.

L'any 1820, el primer marit de Laveau va morir en circumstàncies que no es van arribar a aclarir. Això va alimentar els rumors al voltant de suposades pràctiques de bruixeria de Laveau que, a més, tenia un físic exòtic que deixava hipnotitzat. Aquest fet va tenir lloc quan la dona es va començar a familiaritzar seriosament amb la bruixeria i el vudú.

El seu segon marit va morir l'any 1830, i això va fer que els rumors sobre els seus suposats poders es consolidessin. A més, la van començar a anomenar «la reina del vudú de Nova Orleans», i els rituals que duia a terme —que barrejaven les tradicions de l'Àfrica amb elements de la santeria— van atraure un gran nombre de dones blanques de la zona, a més d'ampliar la seva fama, molt temuda, com a fetillera i vident. 

Se li atribuïa la capacitat d'infligir mal d'ull i de fer que la gent morís. Amb només 41 anys, però, va morir, i va deixar enrere diversos fills. Entre aquests fills, cal destacar el nom d'una altra bruixa que ha passat a la posteritat: Marie Laveau II.

Les bruixes més conegudes del territori espanyol

Tot i que les bruixes més conegudes de tots els temps se situen al nord del continent europeu i a les colònies angleses dels Estats Units, cal remarcar que a Espanya també s'hi han vist casos de bruixeria, de dones fetilleres i alcavotes que s'han vist involucrades en tota mena d'acusacions i supersticions.

Al territori espanyol també hi va haver diverses acusacions de bruixeria | Cedida

 

6. L'alcavota de Conca

A la ciutat de Conca s'hi conserven arxius amb documents que demostren l'obsessió amb les bruixes que es va viure als territoris profunds de l'Espanya dels segles moderns. Al clàssic imprescindible de la literatura castellana 'La Celestina', Fernando de Rojas va saber reproduir a la perfecció la figura de les fetilleres del moment. De fet, el personatge de l'obra podria haver-se inspirat en part en la història que ens ocupa, de l'alcavota de Conca.

L'any 1602, els inquisidors de la ciutat van iniciar un procés en contra d'algunes dones. Entre elles, hi havia una gitana anomenada Teresa Hernández, a qui s'acusava de practicar bruixeria amb Juana Pérez, una menor que també van processar. Els testimonis afirmaven que la dona confeccionava ungüents i efectuava encanteris per tal de guanyar-se el favor de determinats homes.

Hernández va ser declarada culpable i la van condemnar al desterrament. El seu cas va precedir l'onada de bruixeria que va tenir lloc a tota Conca des de l'any 1615, únicament 5 anys després dels coneguts processos de bruixeria de Zugarramurdi.

Els testimonis, quan declaraven, afirmaven que havien sentit sorolls poc habituals durant la nit i que havien vist perpetrar danses macabres en què es feien cercles i finalment la persona es llençava al terra. Sobretot, s'atacava la coneguda alcavota de Conca i les altres bruixes que la van seguir per haver tractat temes relacionats amb l'amor i amb la potència sexual dels homes.

7. La vampira del Raval, Enriqueta Martí

La cèlebre història de la vampira del Raval, Enriqueta Martí, té elements provinents de la superstició però també de l'historial delictiu d'una assassina en sèrie amb desordres de tipus mental. Ara bé, hi continua havent una gran polèmica al voltant de la falsedat i de la veracitat que s'atribueixen als fets relacionats amb aquest cas.

Tot i que la seva figura té una fama molt important dins de la cultura popular, hi ha diverses investigacions que la policia ha conduït darrerament i que qüestionen els assassinats que es vinculen amb la dona.

Martí va néixer l'any 1868 a Sant Feliu de Llobregat. Quan era jove, va demostrar tenir un caràcter problemàtic i esquiu, que va empitjorar quan va posar-se a fer de prostituta. Els investigadors que han seguit aquest cas sempre han quedat fascinats per la vida doble de la dona: durant el dia es dedicava a pidolar i a rondar pels carrers sense rumb fix, però a la nit es vestia amb molta elegància i freqüentava les elits socials del moment.

És possible que contactés amb les classes benestants de la societat de Barcelona del moment fent de proxeneta d'infants. De fet, les autoritats policials la van detenir perquè feia servir casa seva com si fos un bordell, de manera il·legal, i es dedicava a prostituir menuts d'entre 3 anys i 14 anys. Igualment, Martí també tenia una faceta de remeiera: es dedicava a preparar pocions i ungüents per a diverses afeccions, com ara la tuberculosi.

Ben aviat, va córrer el rumor que la vampira del Raval feia servir la sang, els ossos, els cabells i el greix dels nens per tal de preparar els ungüents màgics que confeccionava. 

L'any 1912, al pis de la dona es va trobar el cos sense vida  de Teresita Guitart Congost, una petita que havia desaparegut uns quants dies abans i que ha estat l'única víctima que se li ha pogut atribuir del cert.

Això va donar pas a altres acusacions d'assassinat de menors que van transformar la seva figura en tota una autèntica assassina en sèrie.

8. Dominica la coixa

Un altre cas de bruixa real que ens mostra les pràctiques de la Inquisició i l'època d'histèria que es va viure per caçar bruixes durant l'Espanya moderna és el de Dominica la coixa. Es tracta d'una llevadora que es dedicava a dur a terme avortaments i altres mètodes  mèdics per a les dones sense fer cas de les restriccions que imposava la moral del catolicisme de l'època.

La història de la Dominica la trobem situada a Pozán de Vero, que és una localitat petita del Pirineu de l'Aragó. Allà, durant el segle XVI, la Dominica va anar adquirint un coneixement molt profund de les plantes medicinals de la zona, i ben aviat va incorporar aquest coneixement a la seva tasca de remeiera i llevadora.

Amb l'ajuda d'aquests remeis naturals, la Dominica proporcionava ajuda als malalts de la petita localitat. Ara bé, aviat van córrer rumors que deien que la dona havia pactat amb el diable i que feia servir el verí dels gripaus i de les colobres per tal de preparar ungüents destinats a matar infants. Igualment, va rebre acusacions de practicar avortaments i d'efectuar maleficis.

Els veïns del poble van celebrar una reunió plenària on van acordar la implementació d'una legislació nova per tal de poder formular l'acusació de bruixeria només amb el suport de la declaració dels testimonis. Sense que calguessin més proves, la Dominica va rebre l'acusació de bruixeria i, posteriorment, la van jutjar i torturar. En un moment en què la llevadora ja era vella i estava moribunda, la Inquisició saragossana la va executar a la forca.

  • No et perdis: Tot allò que has de saber sobre les sectes satàniques